S'organitzen activitats com una festa amb regals, muntar l'arbre i el tió
BARCELONA, 5 des. (EUROPA PRESS) -
Fa set mesos que la Cristina, mare jove de 22 anys, va entrar al mòdul de mares del centre penitenciari de dones de Barcelona, conegut popularment com Wad-Ras, per complir una condemna de quatre anys de presó per un delicte de lesions; ho va fer acompanyada de la seva filla, que en aquell moment tenia poc més d'un any.
Aquest serà el primer Nadal que totes dues passaran en aquesta presó emplaçada al cor del barri del Poblenou de Barcelona on actualment hi ha 120 recluses, la meitat aproximadament ja condemnades i l'altra en presó preventiva en espera de judici --10 d'elles amb els seus fills, amb edats compreses entre els 0 i els 3 anys, al mòdul de mares--.
"És molt fort per a mi ser aquí dins un Nadal sense la meva família", reconeix la Cristina amb la veu mig nuada a preguntes d'Europa Press, tot i que a diferència d'altres dones, els fills de les quals sortiran del centre per passar les festes amb altres familiars, ella estarà acompanyada de la nena.
DECORAR LA PRESÓ
Al mòdul de mares les internes han guarnit les portes amb l'ajuda de la Trini i altres col·laboradores de la cooperativa de treball d'iniciativa social Tata Inti, i en els pròxims dies penjaran garlandes al passadís, muntaran un arbre i col·locaran el tió al costat de la garita on un funcionari vigila permanentment aquest passadís, l'únic de Wad-Ras on les portes de les cel·les estan obertes.
L'Anna, educadora de mares, confirma que, en general, és una època de l'any que les internes viuen de manera "molt trista i amb molta pena de no poder-la compartir amb els seus", per això, s'organitzen diverses activitats, com decorar els passadissos, i el menú que s'ofereix en aquestes dates assenyalades també és especial.
L'educadora afegeix que una entitat externa organitzarà un taller que durarà tres tardes amb la idea de fer regals als nens, que es lliuraran el dissabte 21 de desembre en una festa en la qual també es farà cagar un tió.
"És el tercer any que la fem, vindran els fills menors de 8 anys que tenen fora amb algun familiar, hi haurà berenar i és súper xulo", afegeix l'Anna, que explica que aquesta festa dona l'oportunitat als pares de saber on viuen la seva parella i el seu fill.
REVETLLA DE CAP D'ANY I REIS
La revetlla de Cap d'Any al mòdul de mares no se celebra, però les recluses que no tinguin nens perquè han sortit fora amb els seus familiars per passar les festes es podran unir a la festa que organitzen les internes dels mòduls regulars, que són al pis superior de Wad-Ras: "Com ens passa a totes, si tens criatures fas una festa més infantil, si no, vas a la discoteca", fa broma l'educadora.
Per Reis, amb la col·laboració d'entitats, s'aconsegueixen regals no només per als fills de les que són al mòdul de mares, sinó per als de totes les internes que tinguin contacte amb ells, sempre que els nens siguin menors de 8 anys, que els podran lliurar durant els vis-a-vis.
Amb motiu d'aquesta data, l'educadora afegeix que hi ha "unes súper disfresses de Reis" que els han donat i que uns professionals o internes es vesteixen de reis i patges per amenitzar la jornada als nens.
FESTIVITATS CULTURALS
La Trini, col·laboradora de Tata Inti, explica que un dels blocs d'activitats en què se centra l'entitat és en l'acompanyament a les internes en "moments culturals dins la societat en la qual els ha tocat viure", com Pasqua, Sant Jordi, Sant Joan o, ara, Nadal, ja que al mòdul conviuen dones de diverses procedències, cultures i religions.
"Per Nadal, acompanyar-les perquè entenguin la cultura d'aquí, que tenim un tió, per exemple, que pot ser que en la seva cultura hi hagi alguna cosa semblant o no, i compartir com ho celebren elles", prossegueix la Trini, que afegeix que això els ajuda a reflexionar sobre l'educació i les creences que volen transmetre als nens
D'altra banda, assenyala, es treballa la "contenció emocional", ja que la col·laboradora apunta que les internes pateixen alts i baixos emocionals comprensibles i normals, en les seves paraules, per la situació que afronten.
"Si reben una mala notícia, necessiten parlar-ne, necessiten explicar-ho. Hi ha vegades que els han vingut a escorcollar l'habitació, doncs dona'm el nen i estigues tu, i quan acabi t'ajudem. O quan han rebut una mala notícia, quan estan amoïnades, o quan estan pendents d'un judici que no arriba, o que ha arribat i la notícia no és la que esperaven", prossegueix la Trini, que assenyala que les mares no es poden enfonsar ni perdre la mirada del seu fill.
ELS DESITJOS DE LES INTERNES
Una altra de les internes, l'Adriana, de 36 anys, que està en presó preventiva en espera de judici per tràfic de drogues fa un any i dos mesos que és a la presó i, en el seu cas, hi va entrar embarassada de 10 setmanes i va deixar un altre fill de 9 anys a fora.
Confessa que l'any passat ho va passar "fatal" per no poder-les compartir amb el fill que té al carrer i que aquest any està més mentalizada, tot i que espera que sigui l'últim abans que l'Audiència Provincial de Barcelona resolgui si la deixa en llibertat provisional fins que se celebri el judici, en el qual sap que s'enfrontarà a una condemna d'entre 6 i 9 anys.
Per la seva banda, l'Ana, de 40 anys i mare de sis nens, ha anat encadenant diverses condemnes des del 2006, amb entrades i sortides de la presó, sempre per delictes contra la salut pública.
Actualment, està amb la seva filla de tres mesos al mòdul de mares de Wad-Ras, on compleix una pena de 3 anys per "vendre droga" --tot i que assegura que fa anys que va deixar de delinquir-- i esperava haver gaudit del primer permís al desembre, però recentment li han comunicat que la junta de tractament no farà la seva valoració fins al gener, quan acabi un dels programes, la qual cosa suposa que passarà aquestes festes a la presó.
"Un mes passa ràpid per a qui el passa a fora, perquè per a qui el que és a dins...", lamenta aquesta interna, mare d'una nena de 3 mesos, que reconeix que les festes de Nadal a la presó les passa molt malament per estar allunyada de la resta dels seus fills.
"AGUANTAR I TIRAR ENDAVANT"
"Què hi farem, doncs hauré d'aguantar i tirar endavant, perquè també haig d'admetre el que he fet i també haig de pagar el meu càstig, no? No té més".
Totes coincideixen que el que més enyoren en aquestes dates és poder compartir el temps amb la família i també demanen desitjos per quan deixin d'estar privades de llibertat: la Cristina somia amb ser dependenta d'una botiga de roba, "al Zara o al Bershka", l'Ana, amb obrir la seva pròpia pastisseria per fer bombons artesans i l'Adriana amb buscar un pis amb la parella i treballar com a administrativa al seu taller.
