Illa podria aconseguir la força necessària pactant amb ERC i els Comuns o amb Junts+
BARCELONA, 13 maig (EUROPA PRESS) -
El PSC ha tornat a guanyar les eleccions catalanes amb 870.224 vots (27,94%) i 42 escons, amb el 99,19% escrutat, 9 escons més que en els comicis del 2021, i fent-ho per primera vegada tant en escons com en vots.
Els socialistes han aconseguit 9 escons més que el 2021, quan van obtenir 654.766 vots (23,03%) i 33 escons, els mateixos que la candidatura d'ERC liderada per Pere Aragonès, qui finalment va poder ser investit president i va deixar el candidat del PSC, Salvador Illa, a l'oposició.
Aquesta victòria d'Illa, que revalida la primera posició socialista com a força més votada al Parlament i desfà la majoria independentista al Parlament, no vol dir que pugui governar, igual que va passar el 2021, i necessitarà el suport d'altres forces.
No obstant això, en aquests comicis les forces independentistes s'han presentat més dividides que en els anteriors, en els quals van signar un cordó sanitari contra el PSC, i no sumaran una majoria al Parlament.
El PSC ha revalidat aquest diumenge la victòria que van aconseguir en vots tant el 2021 --després de 18 anys sense guanyar-- com el 1999 i el 2003; en cap d'aquestes dues ocasions van aconseguir la victòria en escons i només en les del 2003, i després en les del 2006, van poder governar formant sengles tripartits amb ERC i ICV.
El 2003, Pasqual Maragall va superar el milió de vots amb el 31,16% dels sufragis que li van atorgar 42 escons; el 2006, José Montilla va obtenir 796.173 vots (26,82%) i 37 escons i, el 2010, el desgast de liderar el Govern va deixar els socialistes amb 575.233 vots, 28 escons i el 18,38% dels vots.
El 2012, liderats per Pere Navarro amb una estratègia basada en el federalisme com a solució a un conflicte que començava amb una obertura de la Convergència d'Artur Mes a un projecte obertament independentista, el PSC va baixar a 20 escons amb 524.707 vots (el 14,43%) i va passar a ser la tercera força.
En els comicis del 2015, presentats com un plebiscit per a la independència de Catalunya amb una candidatura conjunta independentista, JxSí, el PSC de Miquel Iceta va perdre una altra plaça situant-se com a quarta força per darrere de Cs, amb 16 diputats i 523.283 vots (12,72%).
El 2017, en les eleccions convocades per l'aleshores president del Govern central Mariano Rajoy després d'intervenir el Govern de la Generalitat per l'1-O, els socialistes van mantenir la quarta posició amb 17 escons i 606.659 vots, per darrere de Cs, Junts i ERC.
LA VOLUNTAT D'"UNIR" D'ILLA
El PSC de Salvador Illa ha apostat aquestes eleccions per "unir i servir" els catalans, amb una actitud conciliadora per girar full a la dècada del procés i als quatre presidents que ha tingut la Generalitat des d'aleshores: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.
Illa ha centrat la campanya a demanar la força per governar en solitari, tot i que la distribució d'escons al Parlament l'obliga a buscar suports, com un possible tripartit amb ERC i Comuns-Sumar o el suport de Junts+.
De fet, durant la campanya Illa no ha tancat la porta a un tripartit amb ERC i Comuns-Sumar, que veu com la fórmula possible, tot i que sí ha dit que amb Carles Puigdemont (Junts+) no pactaria si prioritza la independència, i veu els seus projectes polítics incompatibles; i ha assegurat que no ho farà amb Vox ni Aliança Catalana després de signar un cordó sanitari amb ERC, Junts, la CUP i els Comuns.
