MADRID 27 abr. (EUROPA PRESS) -
La rebaixa de la jornada laboral màxima fins a les 37,5 hores setmanals, sense minvament salarial, tornarà a passar pel Consell de Ministres de dimarts vinent, aquesta vegada per a la seva aprovació com a projecte de llei, abans d'enviar-la al Congrés, on el Govern central espera reunir prou suports per tirar-la endavant.
L'arribada del text acordat entre el Ministeri de Treball i CCOO i la UGT a la mesa del Consell de Ministres es produeix més de dos mesos després que va ser aprovada com a avantprojecte de llei, una vegada rebuts els preceptius informes del Consell d'Estat i del Consell Econòmic i Social (CES).
A més, aquesta segona volta de les 37,5 hores al Consell de Ministres tindrà lloc uns dies abans de la celebració de l'1 de maig, Dia Internacional del Treballador, en què precisament la posada en marxa de la rebaixa de la jornada serà una de les reivindicacions més importants dels actes que han convocat CCOO i la UGT per commemorar aquesta data.
Aquesta circumstància no ha passat desapercebuda per a la CEOE, que ha considerat que portar les 37,5 hores al Consell de Ministres a l'avantsala de l'1 de maig és d'un "evident oportunisme polític". La patronal es continua mostrant bel·ligerant amb la imposició per llei de la reducció de la jornada i continua advertint dels efectes negatius que, a parer seu, tindrà aquesta mesura sobre l'economia i l'ocupació, especialment en les pimes.
Treball calcula que uns dotze milions de treballadors es veuran beneficiats de la reducció de jornada quan entri en vigor. En concret, segons el Departament que dirigeix Yolanda Díaz, els col·lectius més beneficiats per aquesta mesura seran els treballadors no coberts per convenis col·lectius, que es poden veure sotmesos a una jornada laboral similar a la dels últims més de quaranta anys (40 hores setmanals) i que es presenten amb més intensitat en alguns territoris i sectors com l'hostaleria, el comerç, l'agricultura o els serveis.
La rebaixa de jornada a 37,5 hores setmanals és fruit de l'acord que van signar el passat mes de desembre el Ministeri que dirigeix Yolanda Díaz i CCOO i la UGT, del qual van voler quedar fora les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, en entendre que la jornada laboral és una matèria que s'ha de fixar via negociació col·lectiva.
Per Treball, la rebaixa de jornada en si no el més important d'aquest projecte de llei, sinó que considera que la mesura estrella és la reformulació del control horari, que s'haurà de tenir llista en sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei.
Aquest registre horari serà digital i interoperable i la inspecció de Treball podrà saber en temps real quina jornada fa cada treballador.
L'objectiu és que el registre de la jornada sigui "objectiu, fiable i accessible", de manera que haurà de comptar amb uns requisits, entre els quals serà obligatori que els treballadors practiquin els seients de forma personal i directa, immediatament a l'inici i finalització de cada jornada, de manera que l'empresa no pugui condicionar-ne el contingut.
També s'haurà d'identificar "inequívocament" la persona que registra els seients per garantir "l'autenticitat" de les dades i a través d'un format "tractable, llegible i compatible" que permeti als treballadors, els seus representants legals i la inspecció accedir de manera immediata al registre de jornada al centre de treball, i en qualsevol moment, de manera interoperable i en remot.
A més, l'empresa conservarà els registres durant quatre anys, període durant el qual romandran a la disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la inspecció de Treball i Seguretat Social.
Al mateix temps, el projecte de llei que aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres inclou el dret irrenunciable a la desconnexió digital, perquè cap treballador hagi de respondre a un mail o a una trucada quan estiguin fora de la seva jornada laboral.
Treball vol que la norma estigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) com més aviat millor perquè les empreses puguin tenir uns mesos d'adaptació, ja que, segons el que s'ha acordat, els convenis col·lectius que tinguin més de 37,5 hores setmanals de jornada en mitjana anual tindran fins al 31 de desembre d'aquest any per adaptar-se a la jornada màxima de 37,5 hores.
ENDURIMENT DE LES SANCIONS: MULTES DE FINS A 10.000 EUROS
D'acord amb el text del projecte de llei, el Govern central multarà amb fins a 10.000 euros per treballador les empreses que incompleixin el registre horari i la reducció de la jornada setmanal màxima de 37,5 hores.
Això suposa un enduriment de les sancions actuals en matèria de jornada per dues vies: en primer lloc, perquè es multarà a les empreses per cada treballador amb el qual s'incompleixin les normes i no de manera global, i en segon, perquè l'import de les multes, tipificades com a infracció greu dels empresaris, seran més altes, passant d'un màxim de 7.500 euros a 10.000 euros.
Així, la transgressió de les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extra, hores complementàries, descansos, vacances, permisos, registre de jornada i, en general, el temps de treball se sancionaran, en el seu grau mínim, amb multes de 1.000 a 2.000 euros; en el seu grau mitjà, de 2.001 a 5.000 euros i, en el seu grau màxim, de 5.001 a 10.000 euros.
