El coordinarà l'economista Martí Carnicer i l'integraran sis especialistes més
BARCELONA, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha anunciat aquest dilluns la posada en marxa del programa per al disseny i la implementació del finançament singular, que inclou la creació d'un grup d'experts sobre aquesta qüestió que coordinarà l'economista Martí Carnicer.
En una entrevista a Ser Catalunya recollida per Europa Press, ha argumentat que cal "concretar, dissenyar i fer l'arquitectura" del que podria suposar aquest nou model de finançament, i que tot es farà amb l'assistència tècnica del personal del departament i l'assessorament del grup d'experts, en coordinació amb la conselleria.
L'objectiu és coordinar tots els treballs que es facin sobre aquest àmbit, i dissenyar així l'arquitectura del nou model de finançament de la Generalitat basat "en l'aportació a les despeses de l'Estat a través d'un percentatge de participació en els tributs i d'una aportació a la solidaritat amb les altres comunitats".
També volen estudiar, a partir de les propostes tècniques que es formulin, els aspectes relatius a la gestió des de Catalunya dels tributs que actualment gestiona l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (Aeat).
Sobre el grup d'experts, aportaran coneixement sobre els altres models de finançament subcentrals, sobretot dels que tinguin alguna singularitat; defensaran els treballs que s'hagin de desenvolupar sobre el model de finançament singular i la seva implementació, i assessoraran sobre els diferents aspectes que plantegi el departament.
CARNICER I 6 PERSONES MÉS
Romero, que ha recordat que Carnicer va ser un dels arquitectes de l'anterior model amb el tripartit, ha explicat que estarà integrat per sis persones més amb "reconeguda experiència" en federalisme fiscal i en models de finançament subcentrals de la hisenda pública.
Es tracta, a més de Carnicer, de Maite Vilalta; Vicent Soler; Alex Esteller; Marta Espasa; Joan Ramon Rovira i Jesús Ruiz-Huerta, i el grup rebrà el suport tècnic de la direcció general de pressupostos.
Després de concretar que els terminis que tenen damunt la taula sobre aquesta qüestió són els que fixa l'acord entre el Govern i ERC, Romero ha cridat a basar-se en el que recull el text en preguntar-li si Catalunya sortirà del règim comú amb aquest nou model: "L'acord parla d'una solidaritat i ordinalitat relacionades amb altres comunitats i territoris, i aquesta és la línia".
"Per nosaltres aquest model de finançament ha de ser singular, just, sense entrar en la qüestió de quin nom li posem", ha afegit la consellera, que també ha explicat que estan en espera que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, els convoqui per la qüestió de la condonació dels 15.000 milions de deute.
PRESSUPOSTOS
Malgrat que li agradaria poder tenir aprovat el projecte de pressupostos el gener del 2025, ha admès que el congrés d'ERC de finals de novembre pot "alterar" el calendari, i ha cridat a respectar els ritmes de cada partit.
"Ens agradaria que el 31 de desembre estiguessin aprovats i vigents l'1 de gener. Veurem si això és possible", ha apuntat la consellera, que ha concretat que les converses amb els Comuns són més fluïdes i que no sembla el més plausible --textualment-- que Junts o altres formacions puguin donar suport als comptes.
IMPOSTOS
En fiscalitat, ha explicat que "és possible" que acabin mantenint la rebaixa dels trams més baixos de l'IRPF i estan estudiant, a petició d'ERC i els Comuns, alguna modificació en relació amb un increment de la taxa turística, ha dit.
"El turisme genera unes conseqüències contra les quals la Generalitat ha de poder lluitar. Ho estem estudiant, i podria ser una línia d'augment dels impostos però no al ciutadà i sí al que ens visita", ha detallat.
A més a més, ha recordat que s'han compromès a fer una anàlisi dels impostos propis "per veure si continuen complint els objectius pels quals es van crear".
1-O I EMPRESES
En preguntar-li si el preocupa el retorn de les empreses que se'n van anar de Catalunya després de l'1-O, ha dit que no, ha defensat que el govern de Salvador Illa transmet "estabilitat política" i ha deixat a les seves mans la decisió de tornar.
Sobre si tot això beneficia que l'expresident Carles Puigdemont pugui tornar a presidir Junts, Romero creu que la qüestió resideix en quina estratègia seguirà aquesta formació després del seu congrés: "Ens agradaria que fessin política útil a Madrid i aquí, lideri qui lideri".
