Actualitzat 27/04/2025 14:02

Sánchez intentarà que l'OTAN canviï les mètriques sobre quant gasta cada estat en defensa

Archivo - El president del Govern central, Pedro Sánchez, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte
A. Pérez Meca - Europa Press - Archivo

S'abordarà a la cimera de la Haia a la qual Espanya arribarà amb el compromís complet d'invertir el 2% del PIB

MADRID, 27 abr. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern central, Pedro Sánchez, és partidari d'una actualització de la manera en què l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) comptabilitza la inversió en defensa dels estats membre i intentarà que aquesta qüestió es discuteixi en la pròxima cimera del mes de juny a la Haia (Països Baixos), segons indiquen fonts governamentals.

Aquesta setmana Sánchez va anunciar una acceleració en la despesa en seguretat i defensa i va confirmar que Espanya aconseguirà aquest mateix any 2025 el 2% del PIB, per complir així amb diversos anys d'avançament el compromís adquirit amb els aliats, al principi datat per a l'any 2029.

Per primera vegada Sánchez va donar detalls i terminis de com complirà aquesta despesa addicional, que suposarà més de 10.000 milions d'euros addicionals aquest any, que es pagaran amb càrrec al pressupost nacional i que, segons ha remarcat el president, no anirà en detriment de la despesa social ni generarà endeutament addicional als espanyols.

El context internacional volàtil, especialment per les accions bèl·liques de Rússia i el cop de volant de Donald Trump als Estats Units obliguen Europa a fer-se càrrec de la seva pròpia seguretat i, per tant, a dedicar molts més fons a aquesta partida i Espanya no eludeix aquesta responsabilitat, segons va traslladar el president en una compareixença a La Moncloa.

Tant és així, que el 2% del PIB per a despesa en defensa ja sembla una meta superada i algunes veus, inclòs el secretari general de l'Aliança Atlàntica, el neerlandès Mark Rutte, ja parla obertament d'aconseguir el 3% o el 3,5%.

Sánchez volia arribar a la cimera de la Haia del 24 i 25 de juny amb els deures fets, conscient que molt probablement sortirà d'allà amb nous compromisos per fer un esforç addicional en matèria militar i de seguretat.

REFLEX A L'ESFORÇ QUE FA ESPANYA

Al Govern central, no obstant això, hi ha malestar amb la manera en què l'OTAN mesura els recursos que destina cada país i consideren que Espanya en surt mal parat. La idea que traslladen alguns membres del Govern central és que Espanya aporta més del que apareix en els rànquings i consideren que aquest esforç ha de quedar correctament reflectit.

No veuen just que amb les mètriques actuals hi hagi països, especialment alguns de petita grandària, que surtin més ben parats que Espanya, quan aquest país té una important presència en totes les missions internacionals OTAN que s'encarreguen de part de la seguretat d'alguns.

Una altra de les puntualitzacions que fan en l'executiu és que el PIB d'Espanya és un dels que més ha crescut en els últims anys, la qual cosa obliga a multiplicar la despesa de manera notable amb el mètode de mesurament actual. Consideren, per tant, que Espanya, com a país mitjà, ha de comparar-se amb altres aliats de la seva grandària perquè hi hagi equilibri.

DESPESA MÉS EFICIENT

En aquest sentit, fonts de l'entorn del president Sánchez consideren que té sentit que les mètriques que fa servir l'OTAN evolucionin i s'actualitzin. Assenyalen que és una conversa que ja s'està produint a la Comissió Europea i a l'OTAN "s'ha de donar" també.

En la mateixa línia, respecte a la possibilitat d'augmentar el volum de despesa fins al 3% o més, a La Moncloa consideren que el debat no s'ha de centrar a aconseguir aquesta xifra sinó a augmentar l'eficiència de la despesa.

Sostenen que una vegada que s'ha arribat al 2% del PIB el repte no implica continuar augmentant la inversió sinó que consisteix a aconseguir que aquesta despesa sigui més eficient, impulsar una indústria de la defensa conjunta a Europa.

Contador