La Fiscalia demana condemnar-lo a dos anys d'inhabilitació
SABADELL (BARCELONA), 26 (EUROPA PRESS)
L'exalcalde de Sabadell (Barcelona) Maties Serracant ha declarat en el seu judici per presumpta desobedincia l'1-O que impedir la votació tal com va ordenar el Tribunal Constitucional (TC) anava "més enll" de les seves capacitats com a alcalde.
"El que a mi se'm demana és que no tiri endavant actuacions com a alcalde que n'afavoreixin la celebració. L'impediment anava més enll de les meves capacitats", i a la seva declaració al jutjat penal 1 de Sabadell ha afegit que aix est al marge de la seva voluntat política a favor de l'1-O.
Serracant ha valorat que "el deure d'impedir és un deure que ningú no va poder" complir davant la mobilització ciutadana que hi va haver, i en aquest sentit ha fet referncia al fet que la policia no va aconseguir confiscar les urnes de la votació abans de l'1-O.
En aquesta causa, la Fiscalia demana per a Serracant una condemna de dos anys de presó i una multa de 15.000 euros per un presumpte delicte de desobedincia per suposadament facilitar el referndum des del seu crrec d'alcalde.
Quan la fiscal li ha preguntat si podria haver fet alguna cosa més per evitar la votació, Serracant ha contestat: "Crec que no estava dins l'mbit de les meves competncies fer res més ni menys. No vaig tirar endavant cap acte administratiu que contravingués el que se m'havia ordenat, una altra cosa és l'expressió de la meva voluntat política com a persona".
La Fiscalia ha preguntat a Serracant pel decret que va signar en suport a l'1-O, i ha explicat que un cop el TC va suspendre la convocatria el consistori no va anullar aquell decret --del qual ha remarcat que era una declaració política sense efectes jurídics-- perqu es va considerar que la decisió del tribunal "ja deixava sense efecte qualsevol decret" municipal relacionat amb la votació.
En el mateix sentit s'ha pronunciat l'aleshores secretari general de l'Ajuntament, David Cabezuelo, que ha declarat com a testimoni i ha explicat que "no es va donar cap instrucció ni es va considerar que calgués" anullar el decret.
Durant l'últim torn de paraula, Serracant ha afegit: "La ciutadania va votar al marge de les institucions, superant les institucions. És un honor que aix passés i va passar molt més enll de les meves atribucions com a alcalde".
COMPETNCIA SOBRE ELS COLLEGIS
Respecte a l'obertura dels collegis electorals, ha explicat que tres dies abans va signar un decret en el qual s'atorgava les competncies sobre aquests espais, normalment cedides a un tinent d'alcalde, i que ho va fer per a "la facilitat de gestió i la seguretat jurídica" de la resta del consistori.
Durant la resta del mandat, les competncies sobre els collegis eren de l'aleshores tinent d'alcalde Joan Berlanga, que en el judici ha atestat: "No recordo que es destinés a nivell administratiu de l'Ajuntament ni una hora de personal ni un euro" a la votació.
Berlanga ha assenyalat que els espais es van fer servir per "un desbordament social", sense que cap membre del consistori destinés recursos a obrir els collegis.
També ha atestat l'excap dels Mossos de Sabadell, que ha assegurat que no va seguir ordres del consistori, només del cos policial, i respecte a l'ús de les escoles ha assenyalat: "Va ser un fet extraordinari, el poble va sortir al carrer".
NO VA DONAR AUTORITZACIÓ
Serracant ha reiterat que no va autoritzar l'ús dels collegis i que ningú no li va demanar cap autorització per fer-los servir i en aquest sentit el seu advocat, lex Sol, ha valorat: "No sabrem mai si hauria desobet o no si li haguessin demanat les autoritzacions".
A l'inici del judici, i per un error de procediment, el tribunal ha expulsat de la causa l'acusació popular que exercia un veí de Múrcia que va denunciar Serracant, que ara només s'enfronta a l'acusació de la Fiscalia.
