BRUSSELLES 11 set. (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Parlament Europeu aborda aquest dilluns la possibilitat de permetre l'ús de les llengües cooficials a Espanya --catal, basc i gallec-- en les sessions plenries de la institució, un assumpte que est aparcat des que el Govern central ho va sollicitar formalment el setembre del 2022, per que aquest dilluns PSOE i ERC han anunciat que ser elevat a l'rgan europarlamentari a través dels seus respectius grups, Socialistes i Demcrates i Verds/ALE.
Fonts parlamentries consultades per Europa Press precisen que l'assumpte no forma part de l'agenda formal, per la qual cosa no s'espera un debat "de fons" ni decisions de calat, tot i que sí que pot ser evocat a petició de qualsevol membre de la Mesa en la reunió que l'rgan tindr aquesta tarda a Estrasburg (Frana), on se celebra la sessió plenria.
La petició "respon al compromís del president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, d'impulsar l'ús de les llengües cooficials en les institucions comunitries", segons indica el PSOE en un comunicat que avana que l'ús de les llengües durant els plens s'"abordar" a la Mesa a petició d'S&D i dels Verds.
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, per la seva banda, també va celebrar en un comunicat aquest cap de setmana que la Mesa tracti l'ús del catal, basc i gallec com a llengües de treball a l'Eurocambra, per va advertir que aquest dilluns no hi podr haver decisió perqu no est previst que se sotmeti a votació.
La Mesa del Parlament Europeu est integrada per la presidenta de la institució, la conservadora maltesa Roberta Metsola, els 14 vicepresidents i els cinc qüestors triats per a la segona meitat del mandat de l'Eurocambra, cap d'ells espanyol.
Espanya va formalitzar aquesta petició, que només abasta l'ús de les llengües a l'Eurocambra i no a la resta d'institucions europees, el setembre del 2022, com a part dels compromisos de la taula de dileg entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya.
No obstant aix, des de llavors mai no s'ha arribat a tractar formalment en la institució que presideix Metsola i fonts parlamentries veuen poc probable que avanci mentre els Vint-i-set no es pronuncin sobre la petició més recent que el Govern central ha incls en l'agenda comunitria aprofitant la presidncia espanyola rotatria perqu les llengües cooficials siguin reconegudes com a llengües de la UE.
En aquest cas, els governs de la UE, que són els competents per prendre aquesta decisió, discutiran la petició espanyola per primera vegada en el Consell de ministres d'Afers Generals de la UE que se celebrar el prxim 19 de setembre.
En aquest cas, l'agenda de la reunió de ministres que presidir Espanya, presidenta de torn de la UE, sí que preveu un debat sobre l'ús de les llengües cooficials i la possibilitat que es prengui una decisió aquell mateix dia, tot i que diferents delegacions es mostren cautes respecte a la idea que els Vint-i-set ja estiguin disposats a prendre una decisió en aquell moment.
