La cort de garanties s'esmena aprofitant l'estudi d'un recurs de Vox contra la llei gallega de salut
MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha corregit aquest dimarts la doctrina que va fixar fa tres anys, quan va sentenciar les mesures adoptades durant la pandèmia de coronavirus, en establir que l'estat d'alarma era suficient per acordar les restriccions de drets fonamentals fixades llavors, segons les fonts de la cort de garanties consultades per Europa Press.
El TC ha efectuat aquest gir radical en un cas referit a un recurs de Vox contra la llei de salut de Galícia 8/2021, la qual estableix la possibilitat d'adoptar un elenc de "mesures preventives" per a contextos de crisis sanitàries, tals com l'aïllament de persones malaltes, l'aïllament domiciliari, l'internament en centre hospitalari o la submissió obligatòria a vacunació.
Segons ha informat el Constitucional a través d'un comunicat, els magistrats --en una ponència del magistrat progressista i ex-ministre Juan Carlos Campo-- han descartat que "les mesures introduïdes pel legislador gallec constitueixin suposats de suspensió dels drets fonamentals reservats a la declaració de l'estat d'excepció o l'estat de lloc, tal com sostenien els recurrents".
La doctrina anterior, establerta en la sentència 148/2021, de 14 de juliol, sobre el primer estat d'alarma declarat en pandèmia, establia que "la intensitat de la ingerència en l'àmbit del dret fonamental no és un criteri determinant de la diferenciació constitucional entre la suspensió i la restricció de drets fonamentals, per la qual cosa una llei de restricció (...) pot establir limitacions d'alta intensitat en els drets fonamentals sempre que s'ajusti als requisits constitucionals necessaris i, en particular, sempre que respecti el principi de proporcionalitat".
Ara, el TC "assenyala en aquest punt que la possibilitat de suspensió de drets fonamentals no depèn de la intensitat de les mesures adoptades sinó de la concurrència del seu particular pressupost de fet habilitante (la declaració d'estat d'excepció o estat de lloc), ja que el que es produeix en tal cas és la suspensió transitòria i excepcional de l'eficàcia del dret mateix amb el règim jurídic específic establert".
Les fonts consultades indiquen que d'aquesta forma s'ha corregit la sentència de 2021 del TC que exigia declarar l'estat d'excepció per restringir drets fonamentals, en considerar que, sempre que es faci amb proporcionalitat, l'estat d'alarma permet tals restriccions.
Les citades fonts expliquen que la nova doctrina implica que l'estat d'excepció "només procedeix en greus pertorbacions de l'ordre públic", mentre que l'estat d'alarma és per a "crisis sanitàries i catàstrofes naturals".
Afegeixen que el fet que fins ara el TC exigís l'estat d'excepció per a aquestes restriccions limitava excessivament les possibilitats de resposta de l'Estat en crisis sanitàries i catàstrofes naturals.
CANVI "ENCOBERT"
Aquest canvi de doctrina "encobert" és precisament el motiu que els cinc magistrats que conformen el denominat bloc conservador hagin anunciat un vot particular concurrent.
I això, apunten altres veus de la seu de Domenico Scarlatti, perquè si bé estan d'acord amb la sentència pel que fa la llei de salut de Galícia, no coincideixen amb la majoria progressista --de set magistrats-- en aquesta nova doctrina.
Sobre la llei gallega, el TC ha estimat parcialment el recurs presentat per Vox i ha anul·lat les "mesures preventives" introduïdes per la norma autonòmica indicant que, en restringir drets fonamentals, només poden regular-se per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.
