També s'espera que estimi el recurs del Govern central contra el protocol canari per a menors migrants
MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) es disposa a admetre a tràmit al seu ple de la setmana vinent el recurs que va presentar l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i líder d'ERC, Oriol Junqueras, contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no aplicar-li la llei d'amnistia.
Segons consta a l'ordre del dia, a partir de dimarts els magistrats també deliberaran sobre l'admissió a tràmit dels recursos interposats pels exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.
Tots dos dirigents, igual que Junqueras, han recorregut en empara contra dues resolucions del Suprem: la de l'1 de juliol, per la qual se'ls va denegar l'aplicació de l'amnistia; i la del 30 de setembre, en la qual el tribunal va confirmar la seva decisió en rebutjar les seves súpliques.
Fonts jurídiques consultades per Europa Press assenyalen que la majoria del tribunal es prepara per admetre a tràmit aquests recursos, la qual cosa significa que després deliberarà sobre el fons de l'assumpte en posteriors plens i revisarà si la resolució del Suprem es va ajustar o no a Dret. cal recordar que, fins ara, tots els assumptes relatius al procés han estat admesos per al seu estudi.
No obstant això, les fonts esmentades avisen que abans de donar entrada als recursos d'empara dels condemnats pel procés podria plantejar-se un obstacle formal, ja que ni la recusació del magistrat conservador José María Macías ni l'abstenció del progressista Juan Carlos Campo s'han estès als recursos d'empara.
Campo es va apartar voluntàriament perquè quan va ser ministre de Justícia va dir a l'informe a favor d'indultar els condemnats pel procés que l'amnistia era "clarament inconstitucional", mentre que la majoria progressista va acceptar la recusació presentada per la Fiscalia contra Macías perquè quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va pronunciar en contra d'aquesta llei en dos textos amb valor institucional.
El ple va acceptar tant l'abstenció de Campo com la recusació contra Macías en la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel TS i, posteriorment, les va estendre a les altres tres qüestions --plantejades totes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)-- i als setze recursos d'inconstitucionalitat registrats pel PP i els governs i assemblees de les comunitats autònomes on governa.
Tècnicament, l'extensió no es va acordar per als recursos d'empara, que van arribar més tard al Constitucional perquè per presentar-los Junqueras i els altres condemnats van haver d'esperar que es tanqués completament el recorregut del seu cas pel Suprem. Així, les fonts consultades adverteixen que aquest tràmit podria retardar l'admissió de l'empara sol·licitada per Junqueras, Romeva i Bassa.
CONDEMNATS PER MALVERSACIÓ
El magistrat de l'ala conservadora César Tolosa està a càrrec de redactar l'esborrany de la providència en la qual es donarà resposta a Junqueras i Romeva; mentre que el president del tribunal, el magistrat del sector progressista Cándido Conde-Pumpido, és el ponent del cas de Bassa.
Els tres dirigents condemnats pel procés acudeixen a la cort de garanties en considerar que la decisió del Suprem ha vulnerat els seus drets fonamentals. Va ser el juliol passat quan els magistrats que van jutjar el procés independentista català al TS van rebutjar amnistiar la malversació als condemnats pel referèndum il·legal de l'1-O en considerar que sí que van obtenir un benefici personal i que sí que van afectar els interessos financers de la Unió Europea.
La negativa del Suprem va afectar directament Junqueras, Romeva i Bassa, atès que els tres havien estat condemnats per malversació. La decisió de l'alt tribunal de no aplicar-los la llei va mantenir les condemnes d'inhabilitació que se'ls va imposar.
Aquesta mesura --que també va acordar l'instructor del procés Pablo Llarena-- va arribar a l'expresident català Carles Puigdemont i als exconsellers fugits i processaments en rebel·lia Toni Comín i Lluís Puig, que segueixen amb ordres nacionals de detenció vigents en contra seva.
Cal recordar que el Suprem també va acudir al Constitucional per la llei d'amnistia amb una qüestió d'inconstitucionalitat, però respecte al delicte de desordres públics. Els magistrats van indicar que actuaven perquè tenien la "convicció absoluta" que la norma vulnera "almenys" el dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica.
EL PROTOCOL CANARI
D'altra banda, el Constitucional es pronunciarà sobre el recurs presentat pel govern de Pedro Sánchez contra el protocol de menors migrants aprovat per l'executiu canari.
Fonts jurídiques consultades per aquesta agència de notícies assenyalen que està previst que la majoria del tribunal recolzi la ponència del magistrat de l'ala conservadora Ricardo Enríquez, que proposa estimar parcialment el recurs del Govern central en considerar que no hi ha dubte que l'acolliment de persones menors és un assumpte d'assistència social i, per tant, de competència estatal.
La Moncloa va impugnar els apartats segon, tercer i sisè de l'Acord del Govern de les Canàries del 2 de setembre del 2024 en relació amb els menors migrants, i la Resolució de la Direcció general de Protecció de la Infància i les Famílies del 10 de setembre, per la qual s'estableix el protocol territorial d'aquests menors a les Canàries.
La cort de garanties ho va admetre a tràmit el passat 8 d'octubre al mateix temps que va ordenar suspendre la vigència i aplicació dels preceptes impugnats, si ben ja estaven desactivats cautelarment per ordre del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries.
El nou protocol implica que abans del lliurament del menor a les autoritats de les illes se'n faci una ressenya d'identificació prèvia, la seva inscripció al Registre de Menors Estrangers No Acompanyats (RMENA) i una resolució administrativa d'assignació o ubicació individualitzada de l'òrgan corresponent de l'Estat, prèvia audiència al menor, en presència d'un intèrpret de la seva llengua materna o una altra que pugui entendre, amb coneixement del fiscal.
Confirmada la disponibilitat de plaça, la recepció del menor per part de la comunitat autònoma es farà en les comissaries de la Policia Autonòmica de les Canàries o, on no existeixin, en els llocs habilitats.
Per la Fiscalia, que va ser qui va portar l'assumpte a la jurisdicció ordinària el passat 18 de setembre, aquest protocol suposa "l'absència d'atenció immediata" a la situació de desemparament palès en els menors migrants que arriben des del mar a les costes de l'arxipèlag.
En concret, denuncia vulneracions del dret fonamental al principi d'igualtat reconegut en l'article 14 de la Constitució i en la Convenció dels Drets del Nen, així com del dret fonamental a la integritat moral reconegut en l'article 15 de la Carta Magna.
El ministre Ángel Víctor Torres va anunciar el passat 24 de setembre que el Govern central portaria al TC el protocol canari després que el Consell d'Estat va dictaminar que "hi ha fonaments jurídics suficients" per recórrer-ho.
El Consell d'Estat va assenyalar que "les dificultats que poguessin existir en la identificació i determinació d'edat" d'aquests immigrants, així com "la insuficiència o saturació dels mitjans autonòmics disponibles per atendre'ls", no són circumstàncies que "permetin justificar un eventual rebuig de la comunitat autònoma a la recepció dels menors localitzats al seu territori ni demorar l'atenció immediata que els puguin requerir".
