Només Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Galícia i Balears permeten aquesta figura
BARCELONA, 7 març (EUROPA PRESS) -
El president de l'Associació Professional de Tcnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB), Joan Torres, ha defensat els pactes successoris, que permeten als fills heretar un habitatge, local o negoci sense que hagin mort els pares, com a eina que contribuiria a reactivar l'economia i que considera infrautilitzada a Catalunya.
En una entrevista d'Europa Press, Torres ha explicat que, arran del cost fiscal que suposen les donacions, s'espera a la defunció del progenitor perqu es prengui possessió dels béns i es pugui tributar per Successions.
En aquest sentit, ha apuntat a l'augment de l'esperana de vida: "S'hereta a una edat avanada quan, en molts casos, els hereus ja estan jubilats. Per tant, es fa molt difícil emprendre cap negoci o invertir en millores d'immobles".
En canvi, ha destacat, a través d'un pacte successori es poden transmetre les empreses o immobles a l'hereu en una edat adequada per emprendre, cosa que possibilita la creació de nous negocis i de llocs de treball.
"Tot aix contribueix al creixement econmic, i per descomptat no hi ha una reducció en la recaptació d'impostos, perqu no es deixa de recaptar pels beneficis fiscals del pacte, es recapta en més mesura, via altres impostos, com ara IVA, IRPF, Societats o altres tributs, com per exemple llicncies d'obres o impostos especials", ha raonat.
Els pactes successoris només estan previstos i permesos en comunitats amb dret civil histric, cosa que es tradueix a Aragó, Navarra, País Basc, Galícia, Balears i Catalunya, i, segons Torres, les comunitats que fan més pactes d'aquest tipus són Galícia --amb més de 30.000 pactes successoris l'any passat-- i les Balears.
No obstant aix, cada comunitat té particularitats i normatives molt diferents pel que fa a aquests pactes: "Per exemple, a les Balears: a Menorca fins al 2017 estaven prohibits, i els de Mallorca i Eivissa són completament diferents".
A més a més, mentre a Galícia i les Balears els pactes successoris són una figura que s'utilitza molt, a Catalunya hi ha un "profund desconeixement" en relació amb aquesta qüestió.
"Crec que s'hauria d'utilitzar més, i aix no vol dir, ni molt menys, que hagi de ser una fórmula per pagar menys impostos. Ha de veure's com una fórmula per evitar la incertesa hereditria i, en molts casos, per incentivar el desenvolupament econmic", ha assegurat.
Ha dit que cal ser conscients que, com en qualsevol norma tributria, es pot fer un abús de dret, el més típic dels quals seria evitar el guany patrimonial en una venda després d'haver rebut un bé per pacte successori.
"En el pacte no hi ha guany patrimonial en IRPF, per la qual cosa se n'augmenta el valor que es té previst en la venda, i per aix no es tributa ni en el pacte ni en la venda", ha afegit.
BENEFICIS DELS PACTES SUCCESSORIS
En l'aspecte civil, el principal avantatge del pacte successori respecte a altres figures de transmissió generacional és que es tracta d'un acord bilateral i ofereix garanties tant per al pare com per al fill.
"Al primer li permet establir crregues, obligacions, reserves de béns i drets, com per exemple l'obligació del fill de fer una carrera determinada, anar a dinar amb els pares tots els diumenges o que raspalli el gos cada dia, mentre que, per al fill, sempre que compleixi amb els pactes establerts, com que és irrevocable, té la garantia que els béns entregats a present o a futur són o seran seus", ha explicat.
A més a més, fiscalment, els pactes tenen repercussions en tres tributs --Successions, Plusvlua municipal i guany patrimonial en IRPF--: en els dos primers casos poden aplicar-se reduccions 'mortis causa' i, en el cas de l'IRPF, l'heretant no ha de tributar per guanys o prdues patrimonials.
Així, Torres ha concls que els pactes successoris són una figura molt poc coneguda a Catalunya, per amb un "gran atractiu" civil, tributari i econmic, si bé ha emfatitzat la necessitat de comptar amb l'assessorament d'un tcnic tributari a l'hora d'utilitzar-los.
