És "un primer gran pas" per les poques demandes presentades a Estrasburg que s'admeten
BARCELONA, 10 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la demanda que l'expresident de la Generalitat Quim Torra va presentar el juliol del 2022 contra Espanya per la seva inhabilitació, informa aquest dilluns l'oficina de l'expresident en un comunicat.
El tribunal amb seu a Estrasburg dona a Espanya la possibilitat de presentar les seves al·legacions i respondre a les preguntes que se li formulen fins al 29 de maig, referents a la inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem (TS), i els recursos del qual va tombar el Tribunal Constitucional (TC).
Torra va ser inhabilitat el setembre del 2020 com a president de la Generalitat després que el TSJC el condemnés el desembre del 2019 a un any i mig d'inhabilitació per exercir càrrecs públics per un delicte de desobediència després d'haver penjat a la façana del Palau de la Generalitat una pancarta amb el missatge 'Llibertat presos polítics i exiliats' --que no va retirar durant el període electoral-- i la Junta Electoral Central (JEC) valorés que representava un símbol partidista.
DRETS VULNERATS
El recurs que va presentar la defensa de Torra argumenta que es van vulnerar diferents drets en matèria de drets humans i civils en un cas que consideren una "persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l'Estat espanyol".
Concretament, s'explicita que s'ha vulnerat el dret a un judici equitatiu i a un tribunal independent i imparcial, perquè en els tres tribunals espanyols que van tractar el cas, els magistrats "no tenien la més mínima aparença d'imparcialitat", i també asseguren que se li ha vulnerat el dret a defensa i a la presumpció d'innocència.
Consideren que es va vulnerar a més el dret a la legalitat penal i que la privació de la seva condició de diputat "és una vulneració flagrant i desproporcionada del dret a unes eleccions lliures", com també veuen desproporcionada la conseqüència que va tenir la inhabilitació i la pèrdua de condició de president: el cessament del Govern al complet i la dissolució del Parlament.
"ACTE DE REIVINDICACIÓ POLÍTICA"
En el recurs es trasllada que l'exhibició de la pancarta va ser un acte de reivindicació política emparat per la jurisprudència del TEDH, per la qual cosa no s'altera "la naturalesa de l'exercici de la llibertat d'expressió".
"La reivindicació de llibertat pels presos polítics i els exiliats catalans era, literalment, el primer punt del programa electoral amb el qual el president Quim Torra va concórrer a les eleccions. En l'àmbit democràtic europeu s'admeten pocs límits a la crítica política i el cas contra el president Torra és una vulneració clara de la llibertat d'expressió", trasllada el comunicat.
SEGONA DEMANDA DE TORRA AL TEDH
Segons el comunicat de l'oficina de l'expresident, l'admissió a tràmit és "un primer gran pas" tenint en compte el nombre de preguntes que el tribunal formula a Espanya i que són molt poques les demandes presentades al TEDH que s'admeten a tràmit.
Més enllà del cas de la seva inhabilitació, el TEDH també s'haurà de pronunciar sobre l'admissió a tràmit de la demanda que tant Torra com l'exvicepresident primer del Parlament, Josep Costa, van anunciar la setmana passada al mateix tribunal per les suposades escoltes de les seves comunicacions amb el programari espia Pegasus.
