Les parts podran plantejar qüestions com la possible prescripció i proposar proves abans d'avançar el judici
MADRID, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes (TCo) celebrarà divendres que ve l'audiència prèvia sobre el presumpte desviament de fons per a les despeses de l'1-O i l'acció exterior del procés, en el marc del procediment que se segueix contra l'expresident català Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i altres excàrrecs del Govern, als quals es reclama 3,4 milions d'euros --de manera conjunta i solidària-- en concepte de responsabilitat comptable.
L'audiència prèvia servirà perquè les parts puguin plantejar les "excepcions processals" que estimin oportunes, com l'eventual prescripció de la responsabilitat comptable, i perquè proposin la prova que consideren necessària practicar durant el judici.
Les fonts del TCo consultades per Europa Press expliquen que, si acusacions i defenses no proposen cap prova, la causa podria quedar vista per a sentència en l'audiència prèvia.
No obstant això, les mateixes fonts indiquen que, el més probable, és que les parts tinguin interès a practicar prova --per exemple, que declarin els encausats o testimonis-- i s'avanci cap al judici.
Amb aquesta audiència prèvia, el procediment per la responsabilitat comptable del procés s'endinsa cap a la recta final amb desenes d'excàrrecs del Govern com acusats i la Fiscalia i la Societat Civil Catalana (SCC) com a acusacions.
FISCALIA CALCULA 3,4 MILIONS D'EUROS DESVIATS
El Ministeri Públic va presentar el passat mes d'abril una demanda contra 35 excàrrecs del Govern i, a més, demanava apartar els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a banda de 14 persones més, de la llista de possibles responsables comptables, una petició a la qual finalment va accedir el TCo.
En la demanda, el Ministeri Públic va rebaixar les estimacions de l'òrgan fiscalitzador sobre la xifra presumptament desviada. En concret, va passar dels 9,5 milions calculats pel TCo a 3,4 milions d'euros: 2,2 milions relatius a les despeses d'acció exterior i 1,2 milions vinculats al referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Segons va explicar, la responsabilitat comptable d'alguns dels presents en el procediment va disminuir "de manera considerable respecte de l'import reclamat per la instructora" del Tribunal de Comptes i respecte de la demanda de Societat Civil Catalana perquè "els demandats i les quanties són divergents".
La Fiscalia va precisar que la part de la demanda dedicada a les despeses de l'1-O "compleix la comanda de la sala segona del Tribunal Suprem" en condemnar per malversació Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. També va incloure en la seva demanda Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
Respecte a la part de la demanda relativa a les despeses de l'acció exterior, el Ministeri Fiscal va incloure tant els viatges de l'expresident i els exconsellers com les despeses efectuades per les diferents delegacions de la Generalitat a l'estranger i les diverses activitats del 'Diplocat', tant aquelles destinades a promocionar el procés sobiranista com una altra sèrie de despeses.
SCC APUNTA A 5,3 MILIONS D'EUROS
Per la seva banda, Societat Civil Catalana va presentar demanda contra 11 ex-alts càrrecs del Govern, entre els quals s'inclouen Junqueras, Puigdemont i el també expresident català Artur Mas, per les despeses de l'1-O i de l'acció exterior de la Generalitat. En el seu cas, els va reclamar 5,3 milions d'euros en concepte de responsabilitat comptable.
Inicialment, el TCo va fixar en 5,4 milions d'euros la responsabilitat comptable relativa a l'acció exterior de Catalunya a través de les denominades 'ambaixades catalanes' i el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com a 'Diplocat', i va xifrar en 4,1 milions les despeses vinculades a l'1-O. En haver-se fusionat totes dues actuacions en un sol procediment, l'import total arribava als 9,5 milions d'euros.
En el marc de la causa, Puigdemont va presentar un recurs contra la xifra reclamada pel Tribunal de Comptes, en considerar que tenia "reconeguda immunitat com a europarlamentari" que aconseguia "qualsevol instància i jurisdicció", inclòs l'òrgan fiscalitzador. No obstant això, els arguments de l'expresident van ser desestimats.
LES FIANCES I ELS AVALS
Posteriorment, el debat va versar sobre les fiances que els encausats havien d'aportar al Tribunal de Comptes de cara al judici. Quan l'òrgan fiscalizador va reclamar els 5,4 milions d'euros, diverses de les defenses van considerar oportú presentar avals públics de l'Institut Català de Finances (ICF) per evitar l'embargament de béns.
Al principi, el TCo no va acceptar aquesta modalitat. La delegada instructora va exposar que, "atenent a la coherència del sistema d'indemnidad de l'agent públic", i a la interpretació del Codi Civil, "el fiançament mitjançant aval garantit amb fons públics de les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu no pot quedar legalment emparat". Finalment, la sala de justícia del TCo va corregir i va permetre presentar els avals públics.
Després d'admetre'ls, el Tribunal de Comptes va acceptar retornar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) els 2,1 milions d'euros que va dipositar com a garantia de la presumpta responsabilitat comptable dels ex-alts càrrecs del Govern encausats.
