Actualitzat 22/06/2022 18:47

El TSJC admet Hablamos Español en el cas del 25% però no Òmnium i Plataforma per la Llengua

Archivo - Façana del Palau de Justícia de Catalunya
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS - Archivo

Reafirma la legitimitat de l'AEB i no la dona a Ustec·Stes, Convivencia Cívica, Fnec i una AMPA

BARCELONA, 22 juny (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès l'entitat Hablamos Español com a part afectada per demanar l'execució de la sentència que obliga a impartir un 25% de classes en castellà, i ha rebutjat que s'hi personin Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua.

En dues actuacions consultades per Europa Press, el tribunal tampoc no ha donat legitimitat en el cas al sindicat Ustec·Stes, a Convivencia Cívica Catalana, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (Fnec) i a l'AMPA d'una escola de Sant Fost de Campsentelles (Barcelona).

Els jutges sustenten la decisió d'admetre Hablamos Español i no Convivencia Cívica Catalana --malgrat que les dues entitats ho van demanar plegades-- en què els estatuts de la primera tenen "un interès prou concret" en relació amb la causa, i en canvi consideren que la segona només recull finalitats genèriques.

La interlocutòria recull l'apartat dels estatuts d'Hablamos Español que, respecte al castellà, assenyala l'objectiu de defensar "el dret al seu coneixement i el seu domini s'ha d'assegurar mitjançant l'ensenyament en tots els nivells de l'educació, no només com a matèria d'estudi, sinó també com a llengua docent o vehicular per als qui així ho desitgin".

Amb el mateix raonament, el tribunal sosté que els estatuts d'Òmnium són genèrics quan fixen com a objectiu "el foment, el desenvolupament i la defensa de la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits de la ciència, les arts, les lletres, el pensament i els mitjans de comunicació, en tots els sectors de la societat", perquè no esmenten l'educació en concret.

VOT PARTICULAR

En el cas de Plataforma per la Llengua i d'Ustec·Stes sí reconeix que la promoció del català en l'educació està prou plasmada en els seus estatuts, però creu que no es poden considerar afectades perquè "l'ús del català com a llengua vehicular en els diferents ensenyaments compresos en el sistema educatiu no ha estat objecte de pronunciament judicial", sinó que la sentència s'ha posicionat sobre el castellà.

En canvi, dos jutges argumenten en un vot particular que "és obvi que l'increment de la utilització vehicular o docent d'una llengua comporta necessàriament una correlativament disminució de les altres llengües vehiculars. Això és, com més català, menys castellà, i viceversa", per la qual cosa creuen que la sentència sí que afecta els objectius de Plataforma per la Llengua i Ustec·Stes.

D'altra banda, el tribunal descarta la personació de la Fnec perquè es tracta d'una associació d'universitaris i la sentència en qüestió afecta l'educació no universitària, mentre que a l'hora de rebutjar l'AMPA que va demanar entrar en el procediment dona per bo l'argument de la Generalitat, que l'"entén desvinculada del CEIP que diu representar".

"INDUBTABLE RELACIÓ" DE L'AEB

Aquest dimecres el TSJC també ha rebutjat el recurs de la Generalitat contra l'execució de la sentència del 25% de castellà a instàncies de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB).

Entre els arguments que va utilitzar la Generalitat per intentar tombar aquesta execució ara confirmada, qüestionava la legitimitat de l'entitat per personar-se en el procediment.

La interlocutòria d'aquest dimecres descarta aquest posicionament i manté que l'AEB "té, entre d'altres, per finalitat la de promoure i difondre els avantatges del bilingüisme i del trilingüisme en la societat; fomentar i implantar l'ensenyament de les dues llengües oficials; garantir els drets dels alumnes a rebre ensenyament en les llengües oficials de Catalunya".

Pels jutges, l'objectiu de l'AEB té una "indubtable relació" amb la sentència i creuen que els seus estatuts ho exposen de manera clara, concreta i específica.