Actualitzat 02/12/2024 15:41

Turull, sobre l'empresa pública d'habitatge: "No la necessitem"

El secretari general de Junts, Jordi Turull, amb la diputada al Parlament Glòria Freixa, la del Congrés Marta Madrenas i el líder de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí
EUROPA PRESS

Proposen al Govern destinar 2.000 milions anuals a ampliar el parc d'habitatge de lloguer i compra

BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha criticat aquest dilluns la proposta del president del Govern central, Pedro Sánchez, de crear una empresa pública d'habitatge que s'encarregui de construir i gestionar habitatges des de l'administració general de l'Estat (AGE): "A Catalunya, no la necessitem".

En una roda de premsa per presentar un document amb les mesures que proposen per ampliar el parc d'habitatge públic i de lloguer, ha assegurat que a Catalunya ja disposen de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i temen que l'anunci de Sánchez sigui "una excusa per tornar a recentralitzar".

En cas que l'anunci tingui una traducció legislativa, Turull ha demanat que una clàusula especifiqui que no afectarà Catalunya perquè té competències exclusives en matèria d'habitatge i ja té dues entitats que "funcionen", l'Incasòl i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

"Madrid ens ha de passar recursos i les actuacions ja les farem des d'aquí. Si l'empresa pública que ha de fer l'Estat en matèria d'habitatge ha de funcionar com Renfe, que Déu ens agafi confessats", ha subratllat.

Acompanyat de la diputada al Parlament Glòria Freixa, la diputada al Congrés Marta Madrenas i el president de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, han explicat els 25 punts que proposen per ampliar el parc d'habitatge de lloguer i compra.

Així, plantegen que el Govern hi destini 2.000 milions d'euros anuals a través dels pressupostos: mil milions de fons propis i entre 750 i mil milions més.

Això, segons Freixa, contrasta amb el pla d'habitatge presentat pel Govern, que hi destina 600 milions de fons de la Generalitat més 500 milions de recursos financers, que mobilitzen els 1.100 milions anunciats.

També plantegen incrementar progressivament el nombre d'habitatges protegits produïts per la Generalitat, a través de l'Incasòl, fins a les 3.000 unitats anuals, i augmentar en un període màxim de tres anys els fons estatals destinats a polítiques d'habitatge, per passar del 0,23% del PIB actual fins a, com a mínim, el 0,45%.

Reclamen finançament per promoure la rehabilitació de 25.000 habitatges a l'any, donant preferència a les actuacions que facilitin posar al mercat els que estiguin tancats, i reduir l'IVA de la rehabilitació al 10% en els casos que es destinin a lloguer d'habitatge habitual.

AGILITZAR TRAMITACIONS

En el cas de la construcció d'habitatges de protecció, volen garantir que es mantingui "inalterable" la condició d'habitatge de protecció, i agilitzar i simplificar la tramitació de llicències d'edificació, de rehabilitació i plans urbanístics.

Sobre el desenvolupament de sòl públic destinat a habitatge de protecció, reclamen establir períodes de concessió i finançament "adequats per incentivar la col·laboració públic-privada i públic-social garantint, en tot cas, la titularitat pública perpètua de sòl i de la construcció".

A més de la figura del promotor social i mesures de suport per al lloguer o la compra d'habitatge d'ús habitual, sobretot per als joves, aposten per facilitar que les administracions locals puguin impulsar mesures de fiscalitat i volen una llei de lloguer de temporada i d'habitacions catalana "per evitar el frau en aquest tipus de contractes".

SEGURETAT JURÍDICA

Sobre seguretat jurídica, Madrenas ha reclamat establir un sistema d'avals per a les persones que posin un habitatge en lloguer, sempre que no siguin grans tenidors que siguin entitats financeres, fons d'inversió o fons de capital de risc.

Un altre punt demana modificar la llei processal penal per instaurar una mesura cautelar per a la recuperació immediata de la possessió dels habitatges ocupats sense títol habilitant; fer una avaluació anual de les zones tensionades, i revisar el concepte de gran tenidor i les polítiques que s'hi apliquen.

PONÈNCIA CONJUNTA

Al Parlament, defensen la necessitat d'impulsar una ponència conjunta per fer la llei d'habitatge de Catalunya: "Ja no valen receptes que s'han demostrat equivocades basades en maniqueismes ideològics que no aporten solucions", segons Turull i Martí.

També tenen previst impulsar altres iniciatives a la cambra catalana relacionades amb el lloguer de temporada i d'habitacions i també sobre els habitatges d'ús turístic, i han reiterat la petició al Govern central perquè posi a disposició dels municipis, consells comarcals i de la Generalitat la totalitat dels sòls residencials, solars i habitatges de titularitat de la Sareb.