Considera que "de manera silenciosa" s'han limitat els autogoverns basc i català
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
L'exlehendakari Iñigo Urkullu ha afirmat aquest dijous que, en un temps de populismes, Catalunya i Euskadi poden ser "exemple d'una altra forma de fer política" per haver demostrat la seva solidaritat, la seva aposta pels serveis públics, el benestar i la igualtat d'oportunitats.
"Vivim temps de populismes, temps maniqueus, de bons o dolents. Estic convençut que en aquests temps, Catalunya i Euskadi podem ser exemple d'una altra forma de fer política", ha dit en una conferència a Barcelona organitzada per la Fundació Catalunya Europa-Llegat Pasqual Maragall sobre com els reptes de la UE afecten l'àmbit local.
"Hem demostrat que és compatible la solidaritat cap a dins i amb qui arriba de fora, l'aposta pels serveis públics, el benestar i la igualtat d'oportunitats, el suport a l'economia real, la competitivitat i el desenvolupament del nostre teixit productiu", ha afegit.
Urkullu ha repassat els principals reptes que veu per a la UE; ha alertat sobre els populismes, els bulos i la desinformació; i ha tornat a demanar una convenció constitucional per analitzar el desplegament de la Carta Magna, davant de la "laminació de la capacitat i competència de les autonomies amb un autogovern".
CONVENCIÓ CONSTITUCIONAL
Sobre la seva petició d'una convenció constitucional --sense la necessitat de modificar-la-- per avaluar el desplegament i l'aplicació de la Constitució des de la seva aprovació, ha reiterat que és una bona idea, tot i que "en aquest moment no sembla que sigui possible".
"Al Regne Unit, per exemple, s'ha practicat la convenció constituent, i en altres països, al Canadà, per exemple. Per què no és possible a l'Estat espanyol una convenció per analitzar el que ha estat l'esdevenir de la pràctica, de l'engegada de la Constitució?", ha preguntat.
Urkullu interpreta que hi ha hagut una estratègia política de 'cafè per tots' i que "de manera silenciosa i per via de recursos al Tribunal Constitucional, s'ha retallat la capacitat d'autogovern singular basc, com ha pogut ser amb el català també".
A més, ha criticat l"efecte aspiradora" de Madrid capital, que creu que ho converteix en un atractiu per a grans empreses i que --textualment-- distorsiona el concepte del model autonòmic.
DESINFORMACIÓ I BULOS
Urkullu ha posat l'accent en el que entén com un context de populisme creixent i l'auge dels bulos i els discursos d'odi, incrementat per l'individualisme, i ha reivindicat la bona política: "No corren bons temps per a la lírica política. Ara bé, no hi ha fórmules màgiques. L'alternativa és la política democràtica".
També ha alertat sobre la desinformació i la manipulació de canals com ara X, Instagram i TikTok, i davant d'això veu desprotegides les societats democràtiques: "Aquests mitjans són ara la principal font d'informació de la immensa majoria dels ciutadans, especialment els joves. No ens adonem que darrere hi ha estratègies perverses i interessades".
CANVI CLIMÀTIC
Considera el canvi climàtic un dels majors desafiaments globals i alhora locals del segle XXI, i ha lamentat el "poc èxit de la COP29 de Bakú i el possible negacionisme de la que serà la nova administració nord-americana", que ha admès que poden sumir als ciutadans en la impotència.
Per això, ha demanat una gran aliança global amb un finançament adequat per combatre-ho, i ha reivindicat la democràcia: "L'alternativa a la desesperança és la insistència democràtica, raonada i justa d'una acció política i social que ens devem i també a la societat".
PREMIS LLEGAT PASQUAL MARAGALL 2024
Durant l'acte s'han lliurat els Premis Llegat Pasqual Maragall 2024 al geògraf i exdiputat de CatComú Marc Parés en la categoria llegat; a Magda Ennaji pel seu Treball Final de Màster (TFM) sobre el Pacte de Migració i Asil de la UE, i a Paula Niño pel seu Treball Final de Grau (TFG) sobre els drets territorials dels pastors de rens sami a Suècia.
La presidenta de la fundació, Airy Maragall, ha afirmat que els conceptes que Urkullu ha traslladat li evoquen al seu pare, i ha compartit l'opinió que Euskadi i Catalunya tenen "molt a aportar a Europa pel que fa al respecte de la diversitat, a l'esforç de la convivència i a la recerca de consensos".
DOLORS CAMATS
La directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, ha definit els premis com un reconeixement al talent jove, i ha sostingut que el futur de Catalunya està "més que mai" lligat al de la UE, però ha demanat ser conscients, com ho era Pasqual Maragall, que el projecte europeu no pot créixer només per a dalt, ha dit.
A l'acte han assistit el president del Parlament, Josep Rull; el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler; la segona tinent d'alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gai; l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès; l'expresident del Parlament Ernest Benach; la líder i el portaveu dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach i David Cid, i els diputats d'ERC Marta Vilalta i Joan Ignasi Elena.
