BARCELONA 9 nov. (EUROPA PRESS) -
El procés participatiu del 9N del 2014, impulsat pel llavors president del Govern, Artur Mas, compleix aquest dissabte una dècada en un context polític marcat per la divisió en l'independentisme i amb els socialistes en el poder, amb Salvador Illa al capdavant del Palau de la Generalitat.
Més de 5,4 milions de catalans majors de 16 anys van ser cridats a participar en la votació per respondre una pregunta doble, acordada pel Govern, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP: 'Vol que Catalunya sigui un Estat?', amb dues opcions, 'sí' i 'no'. I els que optessin pel 'sí' havien de respondre una segona pregunta: 'Vol que aquest Estat sigui independent?'.
Les urnes, a les quals van acudir més de 2,3 milions de persones, van presentar que el 80,76% dels ciutadans que hi van participar van votar 'sí' a totes dues preguntes, mentre que el 'sí-no' va comptar amb el suport del 10,07% i el 'no' va arribar al 4,45%.
Va ser el 12 de desembre del 2013 que Mas i els llavors líders de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van anunciar una consulta d'autodeterminació per al 9 de novembre de l'any següent, cosa que van intentar per dues vies: demanant al Congrés que cedís a la Generalitat la competència per celebrar referèndums i desenvolupant després una llei catalana de consultes no referendàries.
REBUIG DEL CONGRÉS
La cambra baixa va rebutjar la proposta de llei del Parlament per demanar autorització per convocar un referèndum, per la qual cosa la cambra catalana va agilitar l'elaboració d'una llei de consultes.
El 19 de setembre del 2014, 106 dels 135 diputats del Parlament van aprovar la llei de consultes no referendàries, la qual va fer servir Artur Mas el 27 de setembre per signar un decret de convocatòria en què cridava els catalans a participar en una consulta sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre.
Pocs dies després, el govern de Mariano Rajoy --després de rebre un informe del Consell d'Estat-- va recórrer d'urgència aquest decret davant del Tribunal Constitucional (TC), que aquell mateix dia es va reunir d'urgència per admetre'l a tràmit i suspendre el decret de convocatòria i part de la llei de consultes.
