El llegendari púgil va protagonitzar amb Muhammad Ali un dels esdeveniments esportius més importants del segle XX
MADRID, 22 març (EUROPA PRESS) -
L'exboxejador nord-americà George Foreman, dues vegades campió del món en la categoria de pes pesat --el 1973 i el 1994-- i medalla d'or en els Jocs Olímpics de Mèxic el 1968, ha mort als 76 anys, segons ha informat aquest divendres la seva família a les seves xarxes socials.
"Tenim el cor destrossat. Amb dolor profund, anunciem la defunció del nostre estimat George Edward Foreman, que ens va deixar pacíficament el 21 de març del 2025 al costat dels seus éssers estimats", ha anunciat la seva família.
Foreman, nascut el 10 de gener del 1949 a Marshall, a l'estat de Texas, és reconegut com un dels millors boxejadors de la història. De fet, l'Organització Internacional d'Investigació sobre la Boxa (IBRO) el va classificar entre els deu millors en la categoria de pes pesant.
Amb un rècord professional de 76 victòries (68 per KO) i només cinc derrotes, Foreman es va destacar per la seva força i agressivitat al quadrilàter. Va encetar la seva carrera professional el 1969, després de guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics del 1968 de Mèxic, en què es va consolidar com una de les figures més prometedores de la boxa mundial.
La seva primera baralla com a professional va ser contra Donald Walheim, a qui va guanyar per KO ('knockout') en tres assalts a l'icònic estadi Madison Square Garden de Nova York. Durant els següents dos anys i mig, el seu rècord va ser imbatible, va acumular 32 victòries consecutives.
El 1973, Foreman va arribar al cim de la boxa mundial en derrotar Joe Frazier en un combat a Kingston (Jamaica), amb el qual va aconseguir el títol de campió mundial de pes pesant. Els anys següents, va defensar el seu títol contra figures com José 'King' Roman a Tòquio i Ken Norton a Caracas, Veneçuela.
'THE RUMBLE IN THE JUNGLE'
No obstant això, a l'octubre del 1974, en un enfrontament històric conegut com 'The Rumble in the Jungle' ('El rugit a la selva') que l'enfrontava contra Muhammad Ali, celebrat a Zaire --l'actual República Democràtica del Congo--, Foreman va perdre el títol.
Aquesta baralla és una de les millors de la història de la boxa i un dels esdeveniments esportius més importants del segle XX, els secrets del qual van reflectir més de dues dècades després 'When We Were Kings' ('Quan vam ser reis'), guanyador de l'Oscar al millor documental el 1997, premi que van recollir els dos exboxejadors.
Després de la seva derrota, Foreman es va retirar de la boxa el 1977 i es va dedicar a la predicació a Texas, fent una transformació espiritual. Aquesta transformació al seu torn es reflecteix en el recent documental 'Big George Foreman' ('El gran George Foreman') estrenat el 2023.
El 1987, un Foreman rejovenit va tornar al 'ring'. El 1991, després de diversos combats, es va barallar de nou pel títol de pes pesant contra Evander Holyfield, contra qui va perdre per punts. No obstant això, el 1995, amb 45 anys, el boxejador va derrotar un Michael Moorer de 26 anys i es va convertir en el campió mundial de pes pesant.
Així, Foreman es va convertir en el campió més veterà de la història de la boxa. El nord-americà es va barallar quatre cops més després de la seva victòria històrica, i es va retirar finalment el 1997 després d'una derrota per punts davant de Shannon Briggs.
El púgil, més enllà de la seva carrera esportiva, ha estat un exitós empresari i predicador. La seva família així ho ha recordat: "Va viure una vida marcada per una fe infrangible, humilitat i determinació". "Humanitari, olímpic i dues vegades campió del món de pes pesant, era profundament respectat: una força del bé, un home disciplinat i convençut, i un protector del seu llegat, que lluitava incansablement per preservar el seu bon nom per a la seva família", han expressat.
