Revoca per unanimitat la sentència que el va condemnar a 4 anys i mig de presó
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
La secció d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha revocat per unanimitat la sentència que va condemnar l'exjugador del FC Barcelona, Dani Alves, a 4 anys i 6 mesos de presó per l'agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton, a Barcelona, el desembre del 2022.
En la sentència consultada per Europa Press, el tribunal estima per unanimitat el recurs presentat per la defensa del futbolista, que exerceix l'advocada Inés Guardiola, i desestima els de la Fiscalia, que demanava elevar la pena fins als 9 anys de presó, i de l'acusació particular, que demanava augmentar-la fins als 12 anys.
La sentència, notificada aquest divendres i contra la qual es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem, assenyala una manca de fiabilitat en el testimoni de la denunciant en la part del relat objectivament comprovable i precisa que davant "les insuficiències probatòries" s'acorda la revocació de la sentència, una resolució absolutòria i deixar sense efecte les mesures cautelars adoptades.
CREDIBILITAT I FIABILITAT
Argumenta que la sentència d'instància utilitza el terme credibilitat com a sinònim de fiabilitat "i no ho és", ja que la credibilitat respon a una creença subjectiva, que no es pot contrastar, associada a qui presta declaració, mentre que la fiabilitat, en canvi, afecta la declaració en si mateixa.
Assenyala que s'ha pres el testimoni de la jove com a mitjà de prova i que, després, per obtenir més fiabilitat "necessita la corroboració", que es produeix de la valoració conjunta de tots els elements probatoris.
No obstant això, assenyala que l'exposició que fa el tribunal d'instància en la resolució presenta "buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències", arribant a reconèixer que la versió de la denunciant no es correspon amb el que s'observa a les càmeres de seguretat.
Així, mentre que la jove va manifestar "en tot moment la seva incomoditat amb la conducta de l'acusat", l'enregistrament de l'episodi revela una situació ben diferent, va reconèixer el tribunal d'instància.
"Considerem que la divergència entre el relat de la denunciant i el que realment ha passat compromet greument la fiabilitat del seu relat", subratlla la secció d'apel·lacions del TSJC.
L'AGRESSIÓ
Segons el tribunal, la sentència d'instància entra en contradicció sobre la manera en la qual es va produir l'agressió sexual a l'interior del lavabo, atès que primer relaciona una ferida al genoll de la víctima amb una penetració vaginal inconsentida i després amb una fel·lació que no dona per provada, i que no resol com es va produir la violència.
A més a més, la secció d'apel·lacions afegeix que la ferida que presentava al genoll "es va poder produir en aquell petit espai de moltes maneres, com admeten tots els forenses i professionals".
EL CONSENTIMENT
Sobre el consentiment, la secció d'apel·lació argumenta que el tribunal d'instància va optar per acollir-se a una "creença subjectiva" del que va passar a l'interior del lavabo de la discoteca Sutton limitant-se únicament a que la penetració vaginal va ser inconsentida, com sosté la denunciant.
El tribunal d'instància ho justifica al·legant que "es pot modificar el consentiment per mantenir la relació sexual en qualsevol moment" i aventura en la resolució les possibles raons per les quals la denunciant ha pogut faltar a la veritat per explicar els desajustos en el seu relat.
No obstant això, la secció d'apel·lacions retreu al tribunal d'instància que no expliqui en la sentència per què es pot acceptar per sostenir una condemna "un relat no verificable amb prova perifèrica" i amb origen en un testimoni que ha resultat ser no fiable en la part del relat que es pot contrastar.
