Iolanda Segura adverteix de la "deterioració" física i psíquica dels professors
BARCELONA, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
Un estudi del sindicat educatiu majoritari a Catalunya, Ustec·Stes, assegura que el 36% dels docents catalans s'ha plantejat abandonar la professió i que la situació de la docència a Catalunya és "delicada".
En una roda de premsa aquest dijous, la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha explicat que l'estudi ha comptat amb les respostes de 10.414 docents catalans i que en els darrers anys, sobretot després de la pandèmia, "s'ha evidenciat una deterioració de la salut física i psíquica" dels professors.
L'informe assenyala que qui té més predisposició a abandonar la docència són els homes (42%) respecte a les dones (34%); els que tenen entre 31 i 40 anys (44%) davant els més grans de 50 (25%); i els professors de centres d'adults (40%) i d'ESO (38%); i qui viu en un pis compartit (44%) en relació amb els que tenen un pis en propietat (27%).
FACTORS
També destaca que el 37% dels docents estan disposats a deixar la professió "per una d'un estatus i salari similar" (37%); i que un 27% dels homes i un 22% de les dones s'han plantejat abandonar la professió aquest mateix any.
Els factors que, segons els docents, fan menys atractiva una professió són els conflictes amb les persones (43%), la càrrega mental (25%) i la burocràcia (19%), la qual cosa també indica quins són els "punts que més desgasten" els professors de Catalunya.
A més a més, un 24% dels docents dediquen més de 13 hores de feina a casa (un 10,7% més de 16 hores setmanals); un 88,6% creu que en els darrers anys ha tingut un increment del volum de feina; i el 64% treballa sis dies a la setmana i el 17% ho fa els set dies.
"DEMOCRÀCIA ALS CENTRES"
Els més grans de 50 anys tenen més insatisfacció amb el nivell de "democràcia als centres" educatius, ja que en la seva època les direccions tenien més capacitat de coordinació o eren el portaveu del centre davant l'administració, indica el membre del sindicat i coordinador de l'estudi, Xavier Díez.
Els que estan més insatisfets en aquest sentit són els de les etapes de primària, ESO i FP, i els qui més bé el valoren són els de les escoles oficials d'idiomes (EOI), ja que "tenen molt clara quina és la seva missió pedagògica" i una forma d'organització amb menys reunions i burocràcia, segons Díez.
SALUT DELS DOCENTS
Quant a la salut física, el 41% dels professors diuen tenir bona salut respecte al 29% que no; hi ha un 45% que considera que la seva salut psíquica és insatisfactòria i un 27% la veu bona; i entre els docents amb problemes econòmics, "només un 17%" diu tenir bona salut mental, mentre que el 60% la considera dolenta.
D'aquesta manera, es correlaciona el malestar físic o psíquic amb la percepció econòmica, i l'estudi també assenyala que els joves tenen "una salut psicològica pitjor que els més grans", una dada que Díez ho atribueix al fet que cobren menys que altres generacions.
PROPOSTES
Segura ha considerat que "amb voluntat política es podria iniciar un camí de reversió d'aquesta situació", i troba necessari reduir la burocràcia; abaixar ràtios; la jornada de 35 hores setmanals i la jornada contínua en tots els cicles; i que hi hagi un protocol únic i "respostes coherents" a la violència contra el professorat.
Un altre objectiu és que "els centres educatius siguin democràtics i plurals" i que les decisions organitzatives sorgeixin del propi claustre i derogar els decrets de plantilles; que en el concurs de trasllats s'ofereixin totes les places i donar una solució als interins que no s'han pogut estabilitzar.
