La població va créixer a 620 municipis, va disminuir a 301 i es va mantenir a 26
BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
La població resident a Catalunya va augmentar en 110.268 habitants durant el 2023, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), informa en un comunicat aquest dijous.
La migració amb l'estranger va ser el "principal component del creixement" de població el 2023 (126.804 persones), mentre que el creixement natural va ser de -13.445 persones (54.217 naixements menys 67.662 defuncions) i el saldo migratori amb la resta d'Espanya de -5.171 persones.
En termes relatius, el 2023 la població va créixer un 13,9 per cada mil habitants, com a resultat d'un creixement migratori del 15,3 per mil i d'un creixement natural o vegetatiu del -1,7 per mil, i és el "segon creixement més gran dels darrers 15 anys", després del registrat el 2022 (140.140 habitants).
La població resident a Catalunya era de 8.012.231 persones a 1 de gener del 2024, tot i que l'Idescat va anunciar que Catalunya havia arribat als 8.067.454 habitants a 1 de juliol del 2024, amb una dada provisional avançada.
DADES
Segons les dades de l'Idescat, el 2023 la població va créixer a 620 municipis, va disminuir a 301 i es va mantenir a 26 localitats.
Els municipis de 10.000 o més habitants amb més creixement relatiu van ser Mont-roig del Camp (36,1 per mil), Calafell (35 per mil) i Cunit (32,5 per mil), i els de menys creixement van ser Martorell (-5,6 per mil), l'Escala (-4,3 per mil) i Ripoll (-4,2 per mil).
El saldo migratori amb l'estranger va ser positiu a 723 municipis, negatiu a 144 i nul a 80 municipis: els de 10.000 o més habitants amb saldos migratoris més grans amb l'estranger són Barcelona (45.402), l'Hospitalet de Llobregat (8.318) i Tarragona (3.169), i entre els que menys hi ha l'Escala (-76).
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i Espanya) ha estat positiu a 527 municipis, negatiu a 390 i nul a 30: entre els de 10.000 o més habitants amb més saldos hi ha Sabadell (955), Vilanova i la Geltrú (689) i Terrassa (535), i els que menys són Barcelona (-11.553), l'Hospitalet de Llobregat (-2.686) i Badalona (-9).
El nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per sisè any i el creixement natural ha estat positiu a 185 municipis, negatiu a 674 i nul a 88: els creixements naturals més grans van ser a Sant Cugat del Vallès (164), Salt (135) i Vic (106) i els més reduïts a Barcelona (-4.085), Sabadell (-229) i Reus (-215).
EDATS
El percentatge de població de 0 a 15 anys continua disminuint com a conseqüència de la baixa natalitat i ha passat del 15,2% el 2023 al 14,9% el 2024: el Gironès (17,4%), el Pla de l'Estany (17,0%) i la Segarra (16,5%) són les comarques amb més població d'aquesta franja d'edat.
El pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,4 al 65,6% com a conseqüència de la migració: l'Aran (70,3%), la Cerdanya (67,5%) i l'Alta Ribagorça (66,7%) són els territoris amb més percentatge de població adulta.
La població de 65 o més anys ha augmentat del 19,4% al 19,5% com a conseqüència de l'envelliment: suposa una quarta part de la població a la Terra Alta (28,8%) i el Priorat (26,4%), i n'hi ha menys percentatge al Gironès (16,2%) i l'Aran (16,8%); i la població centenària a 1 de gener del 2024 era de 2.698 persones.
