L'arquitecte David Lladó remarca la importància de "tenir cura dels edificis"
BARCELONA, 9 abr. (EUROPA PRESS) -
El cap del Grup d'Estructures Col·lapsades (Grec) dels Bombers de la Generalitat, Ivan Bagan, ha explicat que els bombers detecten entre 2.000 i 2.600 edificis amb patologies cada any, i que hi ha uns 60 edificis anuals que col·lapsen a Catalunya --entre habitatges, edificis deshabitats o amb col·lapses parcials--.
En una entrevista a Europa Press ha detallat que, entre el 20 i el 2022, el Grec --una unitat de suport formada per arquitectes i enginyers-- va fer unes 20 actuacions anuals, mentre que al 2023 es va doblar la xifra amb unes 43.
Es tracta d'intervencions semblants a les quals s'han realitzat aquest any a Badalona (Barcelona), on tres persones van morir sepultades sota la runa, i Esplugues de Llobregat (Barcelona), on es va desallotjar a 38 famílies d'un edifici en ruïnes.
Quan algun veí dona l'avís que ha trobat esquerdes al seu pis, s'activa el parc de Bombers més proper per fer una valoració i, en cas necessari, el Grec fa un desallotjament preventiu i l'arquitecte municipal és qui el perllonga.
"Nosaltres el que intentem és veure quin és el mecanisme de col·lapse, si ha caigut el forjat, si hi ha hagut una explosió o si hi ha aigua, a més de veure si és un fet evolutiu, que pot seguir esquerdant-se, caure o danyar l'immoble o a terceres persones. En aquest cas, intervenim d'urgència", ha afegit Bagan.
TRES PARÀMETRES
Abans d'actuar, el Grec es basa en tres paràmetres per saber si apuntalar o no un edifici: observen si és viable; si hi ha risc evolutiu que pugui ocasionar danys, i si es tenen els recursos i tècnicament és possible.
Si la resposta és que sí en els tres paràmetres, s'apuntala l'edifici, però si la resposta és negativa en un dels tres, s'abalisa la zona i es custodia la propietat.
COL·LEGI D'ARQUITECTES
L'arquitecte i director del Postgrau en Rehabilitació de l'Escola Sert del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, David Lladó, ha emfatitzat que s'ha de tenir cura dels edificis: "Les persones normalment o no es compren un pis o el compren una vegada, tret que tinguis molta sort. És una cosa bastant única. N'hauriem de tenir cura perquè duri tota la nostra vida i més, i hem d'anar rehabilitant els materials perquè, com les persones, envelleixen".
"Tenim molt clar que el cotxe ha d'anar al mecànic i canviar l'oli. Amb els edificis passa el mateix, encara que hem d'entendre quines particularitats té cada edifici, perquè van apareixent deficiències o malalties pròpies, a l'exterior perquè està exposat a la intempèrie i a l'interior per l'ús", ha explicat Lladó.
Per aquest motiu, els edificis plurifamiliares de més de 45 anys han de passar la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE) per detectar deficiències generals, que dura 10 anys i serveix com a document de garantia, i Lladó diu que és recomanable que passi la ITE sempre el mateix tècnic perquè "així ja coneix l'edifici".
"ANAR SEMPRE A la CAUSA"
Sobre les esquerdes als edificis, Lladó ha remarcat la importància de buscar la causa que les ha provocat i pronosticar per què s'han produït: "Hem d'anar sempre a la causa i actuar sobre el símptoma, que és l'esquerda".
Així mateix, ha explicat que els edificis tenen diferents períodes de garantia --10 anys per les estructures; tres per les cobertes, façanes i instal·lacions, i un any pels acabats, com la pintura-- i, fora d'aquests períodes, "el problema és dels usuaris i propietaris, que tenen el deure mantenir-los".
Lladó ha detallat que a Catalunya hi ha un 50% dels habitatges que es van construir entre els anys 50 i 70, per la qual cosa hi ha "un parc d'habitatges envellit".
