Es detecta un 8,1% d'alumnat vulnerable per s'hauria d'arribar al 20%
BARCELONA, 3 març (EUROPA PRESS) -
Els nivells de segregació escolar a Catalunya s'han redut un 10% des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar, el 2019, fins aquest curs, segons el primer informe de balan del Síndic de Greuges sobre la implementació d'aquest acord.
En una roda de premsa aquest dijous, el Síndic, Rafael Ribó, acompanyat de la seva adjunta per a la infncia, Maria Jesús Larios, ha celebrat que haver signat el Pacte i comenar-lo a desplegar "ja ha donat resultats" i ha qualificat de notable el descens en la segregació.
Així, en el curs 2018-2019 el percentatge d'alumnes estrangers que caldria canviar de centre hipotticament per assolir una distribució homognia era de 44% a primria i del 35% a secundria, per aquest curs és del 39% a primria i del 32% a secundria.
Malgrat augmentar la proporció d'alumnat estranger en el sistema, el nombre de centres amb més del 50% de concentració d'immigrants es manté lleugerament per sobre del 5% i el 60% dels municipis de més de 10.000 habitants han millorat l'equitat en la distribució de l'alumnat estranger entre les seves escoles de primria.
Els deu municipis més grans d'aquesta mida amb més segregació escolar de l'alumnat estranger a primria van ser, el curs passat, Molins de Rei, Ripollet, Montorns del Valls, Badalona, Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), Tarragona, les Franqueses del Valls, Terrassa, Esplugues de Llobregat (Barcelona) i Lleida.
A més, una quarta part dels municipis catalans no té sistemes per detectar l'alumnat vulnerable abans del procés d'admissió, sinó que ho fa després.
COMPLIMENT DE LES MESURES DEL PACTE
L'informe apunta que les mesures del pacte es desenvolupen de manera més lenta del previst inicialment: de les trenta actuacions previstes, quatre s'han complert (com l'aprovació del decret d'admissions o l'informe sobre el cost de la plaa) i "els principals esforos s'han dirigit a generar les condicions adequades per al desplegament efectiu del Pacte".
A partir d'aquí s'entra a la fase decisiva --textualment-- per aconseguir una reducció de la segregació, per "existeix el risc de no consolidar canvis estructurals" en els procediments d'escolarització.
En aquest sentit, l'informe conclou que els instruments desenvolupats del decret d'admissions fins ara "són els que no comporten un canvi substancial" en els processos d'admissió de l'alumnat.
ASPECTES A MILLORAR
El text apunta que hi ha "molt marge de millora" en mesures com la detecció d'alumnat, que malgrat haver crescut en més d'un 50%, ja que ha passat del 6,4% el curs 2018-2019 al 8,1% aquest curs a primria, i del 5,6% al 7,7% a l'ESO, hauria d'arribar al 20 o 25%.
També s'apunta que la matrícula viva (alumnes inscrits durant el curs, que solen ser vulnerables ja que es tracta d'un fenomen lligat a la immigració) és més prevalent als centres d'elevada complexitat: el 36,5% de la matrícula viva s'inscriu en escoles d'aquest tipus, i el 27,9% a instituts d'elevada complexitat.
Finalment, malgrat que el Pacte preveu reduir la sobreoferta de places perqu contribueix a la segregació, a causa del descens demogrfic s'ha incrementat sobretot a la concertada, fins al punt que el 2018 es van cobrir el 89% de places de P3 i aquest curs el 82,8%.
COMPENSACIÓ A LES ESCOLES PER ALUMNE
L'informe també suggereix condicionar la concessió de l'ajuda als centres que escolaritzin alumnes vulnerables a l'"assignació efectiva" d'aquests nens a les places reservades.
La Conselleria va anunciar un augment de la dotació als centres públics fins als 384,66 euros per cada alumne socioeconmicament vulnerable que entri al sistema (P3 i primer d'ESO) i als concertats amb 988,10 euros per al proper curs.
PRIORITATS PER AL FUTUR
L'informe enumera, com principals prioritats d'actuació del Pacte per als propers anys, el desplegament de les zones educatives heterognies com unitats de planificació, millorar la detecció de l'alumnat vulnerable i garantir-ne l'escolarització equilibrada, establint una proporció mxima i reservant-li places.
A més, demana protegir els centres amb elevada complexitat i millorar-ne el finanament, programar l'oferta a mitj termini per reduir la sobreoferta, implementar mesures a escala local i fer campanyes de sensibilització.
El Síndic de Greuges proposa, finalment, un nou decret de menjadors escolars que garanteixi l'accés en igualtat d'oportunitats i evitar que el pagament de quotes per a serveis escolars, associacions de famílies o activitats complementries sigui un factor que generi desigualtat.
