Publicat 01/02/2024 14:04

Catalunya declara l'emergència per sequera a 202 municipis, també a les àrees de Barcelona i Girona

El pant de Sau a finals de gener
Lorena Sopna - Europa Press

Mascort diu que entrar en vigor quan es publiqui divendres en el Dogc

BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -

La Generalitat ha declarat aquest dijous l'emergncia per sequera a Barcelona i l'rea metropolitana i també a Girona i el seu entorn, en vista de la situació dels embassaments que proveeixen aquestes zones per la falta de pluja, i es veuran afectats 202 municipis que estaven en preemergncia, i que sumen 5,9 milions d'habitants.

Ho han anunciat el president Pere Aragons i el conseller d'Acció Climtica, David Mascort, en una roda de premsa després de la reunió extraordinria de la Comissió Interdepartamental de Sequera, en qu s'ha decidit declarar l'emergncia al sistema Ter-Llobregat després que les reserves d'aquests embassaments han baixat dels 100 hectmetres cúbics, el llindar per entrar en emergncia.

El Pla Especial de Sequera consta de 3 fases, i aquest dijous s'ha declarat la primera, que suposa passar d'una dotació d'aigua de 210 litres per habitant i dia de la fase de preemergncia als 200; i segons el conseller Mascort entrar en vigor "aquest divendres" quan es publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Dogc).

En aquesta primera fase també es prohibeix el reg d'arbres i jardins botnics, excepte el de supervivncia i amb aigua regenerada o fretica; l'ompliment de fonts ornamentals i llacs, tret que sigui per la preservació d'espcies autctones o en risc; i es prohibeix rentar el cotxe, excepte si és en negocis dedicats a aquesta funció i amb aigua regenerada.

Quant a l'ompliment de les piscines, ho podran fer els gimnasos i clubs esportius amb piscines cobertes inscrites en el cens d'equipaments esportius de la Generalitat, i també les descobertes tot l'any per a l'esport federat, per s'haur de compensar la despesa d'aigua amb el tancament parcial de dutxes.

El mateix passa en el cas de l'esport federat que necessiti reg, com el futbol, que en la fase 1 podr regar els camps per haur de compensar la despesa d'aigua amb les dutxes; i en emergncia tampoc no es permetr l'ús de dutxes o installacions de neteja de peus a les platges o activitats com festes de l'aigua o de l'escuma.

EL 55% DE L'AIGUA ALS DOMICILIS CATALANS ÉS REGENERADA

En la roda de premsa, el president de la Generalitat, Pere Aragons, ha destacat que abans d'activar el Pla de Sequera i augmentar la producció de les dessalinitzadores, l'aigua regenerada suposava "poc més del 15% del total de l'aigua que arribava als domicilis" catalans, i que, en canvi, actualment suposa més del 55%.

Ha destacat que hi ha hagut "un esfor extraordinari" per activar mecanismes de producció d'aigua, i destaca actuacions com l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Girona) i la nova dessalinitzadora del Foix (Barcelona).

Aragons també ha destacat que el sector agrícola i ramader catal és el que "fins avui est suportant majoritriament l'esfor de reducció d'aigua", cosa que els ha agrat i ha cridat a que altres sectors s'hi afegeixin, com indústries, activitats recreatives i els serveis.

"Cal fer un agrament als establiments, empreses i explotacions que han posat mesures per a un ús més eficient de l'aigua. I als qui no ho hagin fet, recordar-los que tenen mesures de suport disponibles", ha afegit.

REDUCCIÓ DE CABALS ECOLGICS

Mascort ha recordat que en emergncia es reduiran els cabals ecolgics del riu Ter --a 600 litres per segon--, Muga --a 40-- i del Llobregat --a 250 litres--, i que hi haur 'hidropuntes', és a dir, s'alliberar més aigua dues vegades per setmana durant sis hores: al Ter seran 3.000 litres per segon; al Muga 300; i al Llobregat 500.

Sobre la demanda que ha presentat Ecologistes de Catalunya contra l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) per la reducció dels cabals ecolgics, Mascort ha defensat que aquesta mesura "est prevista" en el Pla Especial de Sequera i en els acords de la taula del Ter, i que si finalment es va a judici, la Conselleria defensar que és una decisió emparada per aquests acords.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés