Baixen més les papallones diürnes i els peixos i creixen mamífers com els ossos i teixons
BARCELONA, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
Catalunya ha experimentat una pèrdua mitjana del 28% de la població salvatge entre 2002 i 2023, segons dades de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat que actualitzen l'índex Planeta Viu per al territori català (LPI-Cat per les seves sigles en anglès).
L'LPI és un índex creat per WWF i a Catalunya l'impulsa la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i el coordinen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i altres institucions, informa el Creaf en un comunicat aquest dimecres.
Es tracta de la quarta actualització de l'LPI que fa Catalunya, que és l'"única comunitat que disposa d'aquesta dada a tot el territori espanyol", i constata un increment de la pèrdua d'espècies respecte a l'última actualització de l'LPI-Cat el 2022.
En aquesta edició s'han incorporat dades de 353 espècies, 32 més que en l'edició de fa dos anys: s'ha inclòs el samaruc ('Valencia hispanica'), un petit peix propi de les llacunes litorals; el ratpenat de bosc ('Barbastella barbastellus'); el teixó ('Meles meles'); o la granota roja ('Rana temporaria').
També s'ha analitzat "per primera vegada" quina és l'evolució general de l'LPI-Cat per esbrinar si aquesta pèrdua en les poblacions s'ha accelerat, frenat o mantingut estable durant els darrers anys.
TROBALLES
Els resultats apunten que, tot i que no s'està atenuant la pèrdua de biodiversitat, "tampoc no s'ha accelerat en els darrers anys" i es manté en una mitjana anual d'1,5% de pèrdua d'exemplars.
L'investigador del Creaf i coordinador del grup d'experts que calculen aquest índex en el marc de l'Observatori de la Biodiversitat, Sergi Herrando, ha assegurat que "per primera vegada" s'ha pogut incloure en l'LPI espècies marines, a través del seguiment de la biodiversitat marina al cap de Creus i les illes Medes (Girona).
El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, ha afirmat que "cal implementar objectius ambiciosos amb polítiques que reverteixin aquesta tendència", i ha defensat que la Conselleria treballa per tenir la llei de la naturalesa a mitjans del 2025 i l'Agència de la Natura operativa a principis del 2026.
DADES
Durant el 2024 s'ha actualitzat i millorat la informació per ambients, "que no es publicava des del 2020", i s'ha observat un descens del 40% en ambients agrícoles i prats i en ambients d'aigües continentals en els darrers 22 anys, i ha estat del 15% en boscos i matolls.
Tot i que de mitjana s'observa una disminució de poblacions animals des de principi de segle, hi ha diversitat de casos: la població de 164 espècies disminueix, 70 estan creixent i les 119 restants no mostren tendències poblacionals significatives.
Els grups que mostren un descens més general són les papallones diürnes --com la turquesa mediterrània ('Glaucopsyche melanops') i l'escac ferruginós ('Melanargia occitanica')-- i els peixos --com el sarg ('Diplodus sargus') o el barb de l'Ebre ('Luciobarbus graellsii')--, on prop del 70% de les espècies estan baixant.
Quant als mamífers, hi ha més espècies en augment que en disminució: l'os bru ('Ursus arctos') o el teixó són exemples de mamífers en increment, mentre que el ratpenat de cova ('Miniopterus schreibersii') i el ratolí de bosc ('Apodemus sylvaticus') estan disminuint.
