BARCELONA 15 set. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han descrit al voltant de 350 gens que podrien estar implicats en el desenvolupament de 4.623 tumors humans apareguts en tretze òrgans diferents, uns resultats fruit d'un recopilatori de diversos tasques internacionals i que se centra en la posada en marxa d'una "plataforma computacional".
En declaracions a Europa Press, la investigadora principal del treball, cap del grup de Genòmica Biomèdica de la UPF, Núria López-Bigas, ha explicat que el treball, que publica la revista 'Nature Methods', permet "recopilar i analitzar de manera conjunta" els genomes de tumors que ja han estat publicats en diversos projectes.
El treball ha permès identificar gens que són la causa del desenvolupament d'un càncer, però també altres encarregats de codificar proteïnes i que tenen funcions de remodelació de la cromatina, és a dir, aquells en els quals la implicació resulta més difusa i que ara se sap que també poden jugar un paper clau.
D'entre els 350 gens descrits molts són compartits i d'altres no --en el cas del càncer es detallen uns 60 i en el del càncer de còlon uns 40--, ha destacat López-Bigas, que ha especificat que la investigació és un "rànquing" de gens, alguns amb una implicació indubtable i d'altres que hauran de ratificar-se en estudis posteriors.
"El que hem detectat són uns senyals en els patrons de mutació, i aquests senyals mostren l'evidència que han estat seleccionats positivament durant el desenvolupament del tumor", ha afegit, per la qual cosa no és possible afirmar amb rotunditat que els 350 estiguin implicats en el desenvolupament d'un tumor.
La investigadora de la UPF ha puntualitzat que caldran investigacions per confirmar cada gen de manera individual i, tot i que "molts segurament ho són", ara hi ha una feina per fer que pot prolongar-se durant anys, ja que alguns gens podrien ser dianes terapèutiques per al desenvolupament de fàrmacs.
UN ALTRE 'NATURE'
La publicació del treball coincideix amb la presentació d'un altre treball a 'Nature' i 'Nature Biotechnology' del mapa més gran de dades presentat fins avui i que enllaça la informació del genoma humà --ADN-- amb l'activitat funcional d'aquests gens a nivell de l'ARN, un treball liderat per la Universitat de Ginebra (Unige) però en el qual també han participat centres espanyols com el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (Cnag) i la Universitat de Santiago.
López-Bigas ha indicat que la diferència principal entre els treballs està en el fet que el de la UPF se centra en les mutacions que es produeixen a l'interior de tumors, i no en la resta de les cèl·lules del pacient.
