L'augment del lloguer i la gentrificació creen "tensió constant" en la societat
BARCELONA, 15 març (EUROPA PRESS) -
La presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), Teresa Crespo, ha alertat que han constatat un repunt de la inseguretat econmica i social en el seu informe sobre el 2017, amb una pobresa i desigualtats més complexes que han incrementat i s'han normalitzat, la qual cosa xoca amb "un immobilisme polític" i la falta de resposta pública.
"El partidisme i altres interessos s'han prioritzat per sobre del benestar de la població", i no s'han aconseguit ni a Catalunya ni a nivell estatal uns Pressupostos que cada any asseguren que revertiran la situació, ha afirmat en roda de premsa aquest divendres, en presentar el X Informe Insocat.
"És una constatació que la meitat de la població catalana té dificultats per arribar a final de mes i cobrir les despeses per tenir una vida digna", alhora que s'ha normalitzat la precarietat laboral i habitacional, i ha pujat el risc de pobresa al 20% --davant del 19,2% del 2016--, per la qual cosa ha urgit a aconseguir una cohesió política.
"Després de la crisi, es diu que l'economia ha millorat, per la desigualtat no, ha empitjorat", i el 20% de la població amb el nivell econmic més elevat guanya 6,5 vegades més que el 20% més pobre, i Crespo ha subratllat que la pobresa és multifactorial, amb influncia de la qualitat de la feina i l'accés a l'educació, i amb impacte negatiu en la salut.
TREBALLADORS EXPLOTATS
"L'atur ha baixat, per també ha disminut la qualitat de la feina": els contractes temporals augmenten (ho són el 87% dels nous), els ingressos salarials només s'han incrementat en un euro per hora de mitjana des del 2008 i la taxa de pobresa a la feina s'incrementa sense parar (fins al 12,2%).
La directora d'Ecas, Sonia Fuertes, ha afegit: "Treballar ja no garanteix poder accedir a una promoció social, o dit d'una altra manera, que no estiguis en situació de pobresa", alhora que hi ha una bretxa de gnere que genera més pobresa en les dones, amb una doble discriminació si són migrants --amb un 47% de pobresa en les persones sense nacionalitat espanyola, davant del 15% en nacionals--.
"L'ascensor social ara mateix no est funcionant, i est afectant la construcció collectiva de la societat", ha dit Fuertes, que ha alertat de la mentida que suposen els discursos d'emprenedoria quan no hi ha igualtat d'oportunitats, i hi ha persones que s'esforcen molt per no aconsegueixen una vida digna.
A preguntes dels periodistes, Crespo ha adms que les reformes laborals del PP han abocat a l'actual inseguretat i precarietat, en confluncia amb un model socioeconmic i l'actual "model capitalista que busca l'explotació de la persona, i en aquest moment est explotant els treballadors".
El 33% DELS INQUILINS SÓN POBRES
La pobresa relacionada amb l'habitatge també est afectant la població de classe mitjana, ha explicat Crespo: "La gentrificació est expulsant la gent de les ciutats, és un problema que causa desestructuració de la cohesió de la societat, una tensió constant que té la població".
De fet, ser propietari o inquilí marca la diferncia: "Les persones en lloguer es veuen abocades a una situació de nomadisme, han de canviar el seu lloc de residncia pels preus", que han augmentat un 48% durant els darrers 15 anys, i actualment el 33% de les persones arrendatries estan en risc de pobresa --davant del 15% de propietaris--.
També han alertat de la vulnerabilitat creixent en infncia, amb el 27,7% en risc de pobresa, i han destacat que el 8,3% de nens viuen en llars sense ocupació --el doble que el 2008--, alhora que "la inversió en infncia és molt més baixa que la que hi ha a Europa, i en educació tampoc no arriba a cobrir les necessitats existents.
"Sembla mentida que no hi hagi polítiques públiques més potents quan és un efecte claríssim" el que té l'educació sobre la pobresa, ha lamentat, alhora que ha advertit de la prdua de poder adquisitiu dels pensionistes.
SOBREOCUPACIÓ A LES LLARS
El director de La Vinya d'acció social, Xavi Loza --una entitat que atén les persones en risc a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)-- ha lamentat que es va prometre que se sortiria de la crisi: "Ens preguntem si és normal haver d'anar a buscar aliments a una entitat quan es treballa a jornada completa".
"Ens preocupa aquesta normalització de la precarietat general en l'mbit laboral i de l'habitatge", que es plasma en persones que han d'anar canviant de casa i llars sobreocupades en les quals arriben a conviure deu o 12 persones, de diversos nuclis familiars.
"Té uns efectes sobre els nens i adults, sobre la salut mental. Els nens no tenen espai per desenvolupar-se, jugar i fer els deures, no hi ha intimitat i es generen situacions d'angoixa que fan que la llar deixi de ser un lloc segur", ha lamentat, alhora que ha urgit a solucionar una qüestió que no és anecdtica i que afecta els drets.
