Alegria assegura que les comunitats han rebut "molt positivament" la proposta: "Tant de bo sigui un Pacte d'Estat sobre l'ús de mbils"
MADRID, 13 des. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports ha proposat a les comunitats autnomes que en Educació Primria i Secundria no s'utilitzi el telfon mbil en horari lectiu.
No obstant aix, la proposta d'Educació permetria la utilització del mbil a Secundria en classe presencial quan així ho estableixi el professor perqu el seu projecte pedaggic ho requereix.
Ho ha anunciat aquest dimecres la ministra d'Educació, FP i Esports, Pilar Alegria, en roda de premsa després de presidir la reunió sectorial d'Educació.
Durant la reunió, la ministra ha traslladat a les comunitats autnomes la necessitat de reunir-se els primers dies de gener "per buscar una solució consensuada i adequada per part de tots per poder donar resposta a aquesta preocupació que comparteixen les famílies" respecte a l'ús dels telfons mbils. "Ens veurem, reflexionarem i debatrem, per intentar generar solucions i respostes", ha dit.
"Volem asseure'ns amb les CC.AA, posteriorment tindré una reunió amb el Consell Escolar i anirem amb una proposta. La majoria de les comunitats autnomes ja tenen el seu full de ruta", ha afegit.
La responsable d'Educació ha assegurat que les comunitats autnomes han rebut aquesta proposta "molt positivament", ja que l'ús de mbils en els collegis és una "preocupació general". Així, ha incidit que hi ha una preocupació a la comunitat educativa "per sobretot una preocupació social", per la qual cosa el Govern central vol donar "resposta a aquesta preocupació social".
En aquest punt, la també portaveu de l'Executiu ha defensat que l'mbit educatiu "ha de ser part de la resposta". "Treballarem per donar una resposta. La receptivitat ha estat molt positiva, moltes han establert ja els seus propis plans. Al gener ens veurem i intentarem donar aquesta resposta conjunta, perqu durant la pandmia vam ser capaos de fer-ho", ha recordat.
EL MBIL TAMBÉ ESTARIA PROHIBIT AL PATI
En ser preguntada sobre si la prohibició dels mbils en els collegis inclouria el temps d'esbarjo, Alegria ha apuntat que "l'esbarjo és horari lectiu", encara que ha matisat que és quelcom que hauran de "anar abordant". "És una primera proposta de treball. Hi haur diferents ptiques que haurem d'abordar en profunditat, per l'esbarjo és horari lectiu", ha agregat.
"Tant de bo sigui un Pacte d'Estat respecte a l'ús dels mbils als collegis i que donem una resposta conjunta a una preocupació d'Estat, és un debat social, que preocupa a moltes famílies i el Govern no donar l'esquena a aquesta preocupació. Seria desitjable trobar aquest Pacte d'Estat amb totes les comunitats autnomes i la comunitat educativa", ha manifestat.
No obstant aix, no és la primera vegada que la ministra fa esment al debat sobre l'ús de mbils en menors, ja que fa unes setmanes, en una entrevista en la Cadena Ser recollida per Europa Press, va apostar per l'educació enfront de la prohibició de l'ús d'aquests dispositius en adolescents. Precisament, la ministra va dir que la solució no passa "només per prohibir" (en referncia també a fora de l'mbit escolar) ja que, en les seves paraules, "seria com posar portes al camp".
La Conferncia Sectorial d'Educació s'ha reunit aquest dimecres per primera vegada en aquesta Legislatura per abordar com es resolen els trmits per a la incorporació dels alumnes en prctiques de Formació Professional a la Seguretat Social i aprovar el repartiment de 330 milions d'euros a les comunitats autnomes, en una reunió presidida per la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegria.
COTITZACIÓ A la SEGURETAT SOCIAL DELS ALUMNES EN PRCTIQUES
A partir de el 1 de gener els alumnes en prctiques de Formació Professional i els universitaris comenaran a cotitzar a la seguretat social. Aquesta mesura afectar a 1.100.00 estudiants en prctiques de FP, que comenar a cotitzar en 2024. El Govern cobrir el primer any de cotització dels alumnes en prctiques.
En la reunió, el director de la Tresoreria General de la Seguretat Social, Andrés Fart, ha assegurat que han mantingut fins a 172 reunions amb les comunitats autnomes per abordar la cotització dels estudiants en prctiques, segons han informat a Europa Press fonts del Ministeri.
"Que els estudiants de FP i universitaris cotitzin a la seguretat social abans de donar aquest inici en la seva carrera professional genera un paraigües molt important per a aquests estudiants que comencen a estar reconeguts en la seguretat social, alguna cosa positiu per a estudiants i teixit productiu", ha afirmat Alegria.
No obstant aix, la ministra ha reconegut que aquesta mesura "ha generat debat" amb les comunitats autnomes respecte al procediment administratiu. "Partim de la importncia d'aquesta mesura i, per primera vegada, aquest 1,1 milions de joves de FP realitzessin les prctiques sota un paraigua fonamental que és el reconeixement a la seguretat social", ha dit.
Aquesta mesura suposar que els alumnes de FP cotitzin pel temps de prctiques que facin en les empreses, que ser d'almenys el 25% de les hores lectives, segons marca la nova Llei de Formació Professional. La Seguretat Social bonificar el 95% de les cotitzacions i el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports finanar el 5% restant en 2024.
Aquesta despesa, segons ha precisat la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, en 2024 "no ser sufragada per part de les comunitats autnomes", sinó que el 5% ser assumit pel seu Ministeri. "Les comunitats autnomes no hauran d'assumir cap despesa en 2024", ha resolt.
APROVAT EL REPARTIMENT DE 330 MILIONS D'EUROS A les CC.AA
D'altra banda, els fons aprovats, la distribució dels quals va rebre el vist-i-plau del Consell de Ministres el passat 7 de novembre, serviran per crear 76.479 noves places de Formació Professional, per la qual cosa les comunitats autnomes rebran 143 milions d'euros; així com 21.794 places públiques i gratutes del primer cicle d'Educació Infantil (0 a 3 anys), grcies a una inversió de 142,4 milions d'euros.
El tercer acord implica la transferncia d'1,6 milions d'euros corresponents al programa Codi Escola 4.0 per formar en programació, robtica i pensament computacional a 5,5 milions d'alumnes i alumnes de centres públics i concertats.
El Ministeri i les comunitats autnomes també han abordat una nova partida pressupostria destinada a sufragar les despeses derivades de l'escolarització de nens i joves desplaats Espanya per la guerra a Ucrana.
Des de l'inici del conflicte, més de 38.000 persones han arribat a centres educatius no universitaris del país. Les comunitats rebran 41,9 milions d'euros per a la contractació de personal docent de refor i auxiliars de conversa, ajudes per a transport o la compra de llibres i material escolar, entre unes altres.
Així mateix, el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports ha convocat, el proper 18 de desembre, una reunió de la Comissió General d'Educació per abordar amb les comunitats autnomes el Reial decret de llindars, que regula les beques, l'ordre que regula l'EBAU i properes actuacions en matria de Formació Professional.
