Reuneix més de 200 obres en un "viatge" per les diferents atmosferes parisenques
BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El Museu Picasso de Barcelona recorre en l'exposició 'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1899-1914' la relació dels artistes catalans amb la ciutat de París, en el període comprès entre l'Exposició Universal del 1889 i l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 en què la capital francesa era l'epicentre de l'art.
En una roda de premsa, el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, ha ressaltat que l'exposició proposa "un viatge" com si fos una novel·la a través de 256 obres d'una vuitantena d'artistes, dividides entre 70 pintures, 65 dibuixos, 10 gravats, sis litografies, 41 llibres, 26 escultures, un cartell, un diari personal i 16 revistes.
L'exposició 'De Montmartre a Montparnasse', que es podrà veure des de divendres fins al 30 de març, inclou obres d'Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Carles Casagemas, Ramon Casas, Josep Clarà, Pau Gargallo, Manolo Hugué, Marià Pidelaserra e Ismael Smith, a més d'obres picassianes, entre molts d'altres.
Guigon ha destacat que és una exposició multidisciplinària que ofereix una mirada múltiple sobre aquest període, en el qual Montmartre marca la vida artística de finals del segle XIX i Montparnasse es consolida com la fita artística del segle XX, complementat amb altres llocs com el barri llatí, els bulevards, Belleville i el canal de Saint Martin.
"DUES GENERACIONS I MITJA"
La comissària de l'exposició, Vinyet Panyella, ha explicat que "dues generacions i mitja" d'artistes procedents de Catalunya van passar durant aquell període per París, en el qual cadascun s'inspira en una determinada atmosfera parisenca.
Panyella ha considerat que el relat de l'exposició està configurat per persones i paisatges que mostren la visió de l'esplendor parisenca a aquell que s'hi acosta: "És un relat on entra tot".
Ha assenyalat que és una època en què les arts i la societat viuen "una onada de canvis i tensions socials", per la qual cosa retraten des de la 'belle époque' als espectacles a la ciutat, la bohèmia, la burgesia, la pobresa i els artistes coetanis, un context que canvia radicalment amb la Primera Guerra Mundial.
Per la seva banda, el comissari Eliseu Trenc ha afirmat que la recepció d'aquests artistes a París va ser desigual, amb Anglada Camarasa considerat com un dels grans de l'època, però amb "misteris" com que Casas no va fer cap exposició a París.
Les obres que reuneix l'exposició 'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1899-1914' procedeixen de 59 prestadors, entre col·leccions públiques i privades espanyoles i estrangeres.
