El primer jesuïta i llatinoamericà, va conviure deu anys amb el papa emèrit, va reformar la cúria, va empoderar la dona i va enfrontar la pederàstia
MADRID, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
El papa Francesc ha mort aquest dilluns 21 d'abril, als 88 anys, a la seva residència de la Casa Santa Marta del Vaticà, un dia després de la seva última aparició en públic coincidint amb el Diumenge de Resurrecció en què va treure el cap a la balconada principal de la basílica de Sant Pere per impartir la benedicció urbi et orbi.
"Germans i germanes, bona Pasqua", va dir el papa als fidels reunits a la plaça de Sant Pere des de la seva cadira de rodes. Francesc es trobava convalescent recuperant-se de la pneumònia que el va mantenir a l'hospital Gemelli de Roma durant més d'un mes.
El pontífex havia rebut l'alta mèdica el 23 de març i des d'aleshores havia aparegut en públic diverses vegades. Precisament aquest diumenge també havia rebut en una breu trobada el vicepresident nord-americà, JD Vance, a la seva residència de Santa Marta.
Era el 266è papa de l'Església catòlica, el tercer més longeu i el 13 de març va complir dotze anys com a pontífex.
Jorge Mario Bergoglio va ser elegit el 13 de març del 2013 en un conclave marcat per la renúncia de Benet XVI. "Sembla que els meus germans cardenals han anat gairebé a la fi del món", va assenyalar en ser elegit. Va decidir allotjar-se a l'austera Casa Santa Marta i en la seva primera trobada amb la premsa va dir: "Com m'agradaria una Església pobra i per als pobres".
Durant aquests dotze anys, Francesc ha centrat la seva atenció en les persones vulnerables i en els últims mesos va reforçar la seva crida per la pau i contra la guerra a Ucraïna i a Gaza. Molts cops s'hi va referir parlant de l'existència d'una tercera guerra mundial per parts.
En el seu primer any de pontificat, va captar l'atenció de tot el món en el seu viatge a Lampedusa després de la mort de centenars de migrants que intentaven arribar en pastera, amb el seu crit de "vergonya".
Una altra de les seves declaracions més recordades va ser a l'avió de tornada de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Rio de Janeiro. "Si una persona és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui soc jo per jutjar-la?", va plantejar.
Entre les seves decisions més recents destaca les benediccions a parelles homosexuals, divorciats tornats a casar i a parelles que conviuen sense casar-se, que va provocar una cascada de crítiques entre els més conservadors dins de l'Església i oposició per part dels bisbes africans. Francesc també va permetre que homosexuals i trans siguin padrins de bateig sempre que no hi hagi "risc d'escàndol".
Va derogar la llei que impedia que els cardenals fossin jutjats per un tribunal ordinari de primera instància del Vaticà. A més, el procés contra el cardenal Angelo Becciu, antic número tres de la Santa Seu i condemnat a cinc anys per malversació, va suposar un accelerador pel que fa a la reforma econòmica.
També va reformar la llei de contractes públics de la Santa Seu en honor de la transferència i contra la corrupció i va sotmetre les fundacions vaticanes al control de la Secretaria d'Economia amb inspeccions periòdiques.
Va modificar el Codi de Dret Canònic per permetre que les dones puguin exercir el ministeri estable de lector i acòlit i va fer passos per donar més poder a les dones, amb nomenaments com el de la religiosa Simona Brambilla com a nova prefecta del dicasteri per a la vida consagrada, o el de Raffaella Petrini primera dona presidenta de la governació del Vaticà.
SENSE SACERDOCI FEMENÍ
Si bé, el sínode va concloure sense decisions referent a la "trucada" que senten algunes dones a ser "ordenades" sacerdots, el que sí que va canviar és que per primera vegada va donar veu i vot a les dones i laics al sínode.
A més, el 2022, Francesc va publicar la nova Constitució Apostòlica 'Praedicate Evangelium' per descentralitzar la cúria vaticana, donar més poder a les diòcesis locals i centrar-se en l'evangelització.
El seu pontificat també va estar marcat per la lluita contra els abusos. El 2019 va promulgar una llei pontifícia 'Vox estis lux mundi' que ordenava a tots els sacerdots i religiosos a denunciar els abusos sexuals a menors o persones vulnerables, norma que més tard va estendre als laics; i es va reunir amb víctimes.
D'altra banda, el 2015, va dur a terme una reforma per fer més accessibles, àgils i gratuïts els processos de nul·litat matrimonial.
El seu pontificat tampoc ha estat exempt de protestes, com la que va provocar les seves declaracions a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) quan va dir que "és lleig quan la dona vol fer d'home" i quan va criticar la llei "assassina" de l'avortament --consideracions que van provocar que més de 500 catòlics belgues sol·licitessin l'apostasia--. També van causar malestar les seves paraules sobre l'ambient "marica" als seminaris, per les quals va demanar disculpes, o sobre que les tafaneries són "cosa de dones".
DEU ANYS DE CONVIVÈNCIA DE DOS PAPES
Francesc va conviure durant deu anys amb el papa emèrit Benet XVI, al qual visitava amb freqüència i a qui l'unia una relació de respecte, afecte i discreció. No obstant això, pocs dies després de la mort de Ratzinger, el seu secretari personal, Georg Gänswein, va publicar un polèmic llibre, 'Res més que la veritat, la meva vida al costat de Benet XVI' (Piemme), en el qual criticava obertament al papa Francesc i li retreia, per exemple, haver-lo rellevat de les seves funcions com prefecte de la casa pontifícia.
Durant aquests dotze anys, Francesc ha publicat quatre encícliques: 'Lumen fidei', escrita a quatre mans amb Benet XVI (2013); 'Laudato si', sobre la cura del planeta (2015); 'Fratelli tutti' (2020) i 'Dilexit ens' (2024).
Compta amb set exhortaciones apostòliques: Evangelii gaudium (2013); Amoris laetitia, sobre l'amor a la família (2016); Gaudete et exsultate, sobre la trucada a la santedat (2018); Christus vivit (2019); Volguda Amazònia (2020); Laudate Deum (2023), en la qual denuncia "feblesa de la política internacional" en la lluita climàtica; i 'C'est la confiance', pel 150è aniversari del naixement de Santa Teresa del nen Jesús.
Destaquen així mateix els seus nombrosos viatges fora d'Itàlia, amb destinacions com Terra Santa, Corea, Albània, Turquia, República Centreafricana, Cuba, EUA, Filipines, Mèxic, Lesbos, Lituània, Romania, Tailàndia, Japó, Marroc, Emirats Àrabs, Iraq, Kazakhstan, Canadà, Portugal, República Democràtica del Congo o Sudan del Sud, entre d'altres. El seu últim viatge internacional va ser el 2024 i va consistir en una gira de dotze dies per Àsia i Oceania.
FILL DE MIGRANTS, APASSIONAT PER LA MÚSICA I EL FUTBOL
Bergoglio, nascut el 1936, fill d'emigrants piemontesos, tenia passió per la música, en particular per l'òpera, que seguia a la ràdio cada dissabte al matí, i pel futbol.
Va estudiar i va aprendre diversos oficis i es va graduar com a tècnic químic, però el 1958 va entrar al seminari i va optar per fer el seu noviciat entre els Pares Jesuïtes. Va ser en aquest període que una infermera va salvar la seva vida en convèncer un metge perquè li administrés la dosi correcta d'antibiòtic per tractar una pulmonia. Li van extirpar una part del pulmó.
El 1969 va ser ordenat sacerdot; el 1973 va ser nomenat provincial dels jesuïtes de l'Argentina i el 1998, arquebisbe de Buenos Aires, prevalgut de l'Argentina. Al consistori del 21 de febrer del 2001, Juan Pablo II el va crear cardenal.
El 13 de març del 2013 es va convertir en el primer papa vingut de les Amèriques, el primer jesuïta i el primer a triar el nom de Francesc, com el Sant d'Assís que es va preocupar pels pobres, els últims, els malalts i les criatures de la Terra, les mateixes preocupacions que han marcat el seu pontificat.
