Experts apunten a la importància de saber afrontar la vellesa i la solitud
BARCELONA, 23 des. (EUROPA PRESS) -
El programa Sempre Acompanyats de la Fundació La Caixa ha atès aquest any a més de 2.900 persones grans en situació de solitud en tota Espanya, i gairebé el 70% perceben una millora en el seu estat emocional.
La fundació va impulsar fa 10 anys aquest programa per donar resposta a la solitud en totes les etapes de la vida "però especialment en les persones grans", informa aquest dilluns en un comunicat, en què diferents experts aborden el repte d'afrontar la vellesa i la solitud.
El director científic del programa, Javier Yanguas, ha destacat que "afrontar i saber gestionar aquestes transicions pròpies de la vida és determinant per suportar els sentiments de solitud que generen".
CONDICIONANTS DE LA SOLITUD
La doctora en Pedagogia, treballadora social, gerontòloga i membre del Comitè de Bioètica de Navarra, Camino Oslé, ha assenyalat dos tipus de factors que determinen la solitud en la vellesa: els condicionants individuals, centrats en la mobilitat i en la capacitat cognitiva, i els col·lectius, que depenen de les relacions socials.
A més, considera que la solitud en la vellesa ha de llegir-se en clau de perspectiva de gènere, ja que té més prevalença en les dones d'edat avançada: "Tenim més esperança de vida que els homes i, per tant, patim més les xacres associades a la vellesa".
Segons Oslé, la solitud en les dones s'intensifica quan el seu paper com a cuidadores finalitza: "Quan els fills marxen o es queden vídues, si no han tingut temps de crear una xarxa social pròpia, es tanquen a casa i cauen en l'aïllament".
AÏLLAMENT I INDIVIDUALISME
La professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora de l'equip Cuidemos, Isabel Cabrera, ha dit que el context sociocultural avui "juga un paper molt important" en l'aïllament social i la possibilitat de teixir xarxes i vincles personals.
Ha assegurat que moltes persones de 60 anys acaben assumint estereotips de l'edat i comencen a tenir dubtes sobre les seves capacitats, i que vegades no expressen els seus sentiments de solitud, però adverteix que "no fer cas de l'emoció que estan sentint és una barrera per trobar ajuda".
"TIRANIA DE LA FELICITAT"
En aquest sentit, el catedràtic de Psicologia de la Universitat d'Oviedo i escriptor Marino Pérez ha criticat la "tirania de la felicitat" que veu actualment, i creu que es posa molta èmfasi a ser feliç però des d'una perspectiva individualista.
"Es converteix en una tirania quan les persones estan obligades a somriure malgrat els mals. Els altres suposen que (les persones grans) han de ser feliços ara que estan jubilats, que poden fer qualsevol cosa, que no han de fer feines. Però no forma part de l'ésser humà tenir una mena de eufòria o content permanent", afegeix.
Segons Marino Pérez, el repte actual és preparar les noves generacions per saber envellir i afrontar la solitud.
SOLITUD I ESTIGMES
El doctor en Filosofia, Teologia, Pedagogia i Història de l'Art, Francesc Torralba, apunta al fet que l'arquetip d'home o dona que es presenta als canals comunicatius és jove, esvelt, sa i ric i que, davant d'això, hi ha por a ser estigmatitzat: "Tot el que no encaixa en aquest arquetip tractem d'amagar-ho en la penombra".
El doctor en Filosofia i Lletres i Premi Nacional d'Assaig 2022, Joan-Carles Mèlich, ha afirmat que la paraula solitud no té per què tenir un sentit negatiu i que, quan ho té, "potser no sigui solitud sinó abandonament".
