Tercera entrega de la saga de 'L'església del mar', que "ho va canviar tot" per l'escriptor
NÀPOLS (ITÀLIA), 15 (EUROPA PRESS)
El novel·lista barceloní Ildefonso Falcones publicarà aquest dimarts 'En l'amor i en la guerra', tercera part de la saga iniciada fa gairebé dues dècades amb 'L'església del mar' i en la qual viatja de la mà dels Estanyol a la Nàpols (Itàlia) del segle XV després de ser conquistada per Alfons V al començament del Renaixement.
En una entrevista amb Europa Press a Nàpols, ha explicat que continuar la saga a Nàpols era la continuació cronològica amb 'Els hereus de la terra', en què ja apareixia Alfons V, i també volia acostar "una cosa poc coneguda" com és aquest període històric de la segona meitat del segle XV.
'En l'amor i en la guerra', que es publica en castellà per Grijalbo i en català per Rosa dels Vents amb un primer tiratge total de 200.000 exemplars a Espanya, ressegueix les aventures d'Arnau Estanyol, net del protagonista de la primera novel·la, a la Nàpols conquistada per Alfons V.
En aquesta Nàpols, Arnau Estanyol, un dels més fidels lloctinents de l'exèrcit real, lluita durant més de quatre dècades contra les intrigues de la noblesa i la reialesa, busca protegir la seva família i s'enfronta a la ira del seu germanastre, en una novel·la en què la seva protegida, Marina, té un gran protagonisme.
La trama de 'En l'amor i en la guerra' recorre punts recognoscibles de la fesomia de Nàpols com el Castel Nuovo, on residia el rei, el convent de Santa Chiara o l'església de Sant Lorenzo, que el novel·lista ha estudiat en diverses visites a la ciutat.
Ha subratllat que per encarar aquestes novel·les té ben definit l'arc dels protagonistes des d'un inici i que la trama històrica ha de ser real; per això és important la documentació: "No comparteixo aquesta opinió que la història es pot modificar segons les conveniències del guió. El que es pot modificar és el guió, segons les exigències de la història".
DIFERÈNCIES ENTRE SOCIETATS
A la novel·la, l'escriptor mostra les diferències existents entre la societat aragonesa i napolitana de l'època, amb la primera encara en l'època medieval i la segona en un moviment "molt més aperturista, intel·lectual", que buscava el retorn als clàssics, la qual cosa suposa un xoc cultural important.
Falcones ha explicat que Alfons V acaba sent un dels principals mecenes i aconsegueix que Nàpols es converteixi en un centre cultural d'Europa, en un moment en què per exemple Barcelona estava en "plena crisi", sense embranzida comercial i no disposava d'un port, si més no, en condicions.
Si la novel·la no escatima escenes de guerra tampoc ho fa amb el sexe --tant heterosexual com homosexual--, que Falcones ha defensat que aparegui i ha lamentat el puritanisme amb aquest tipus d'escenes quan les novel·les o les pel·lícules estan plenes de violència explícita: "Com a lector, quan algú em treu el sexe que l'autor mateix promou en la seva novel·la, em decep".
ÈXIT DE 'L'ESGLÉSIA DEL MAR'
Gairebé dues dècades després de la publicació de 'L'església del mar', Ildefonso Falcones ha rememorat que per ell l'èxit irrepetible de la seva primera novel·la "ho va canviar tot" en la seva vida.
"Passar de no aconseguir publicar a, de sobte, publicar una novel·la que tingui l'èxit que va tenir 'L'església del mar'. Per mi va ser un canvi radical. Vaig acabar deixant el dret", ha recordat.
Gairebé vint anys després de la publicació de la novel·la, ha dit que una condició necessària per a l'èxit és tenir una bona obra, però no és suficient, sinó que també hi ha una "conjunció" d'aspectes com el bocaorella, que no hi hagi una altra que l'eclipsi i un bon moment econòmic, la qual cosa provoca que de vegades hi hagi novel·les molt bones que no tinguin èxit.
Preguntat sobre la possibilitat d'una quarta novel·la de la saga, ha dit: "En aquest moment no veig continuïtat, però tampoc m'hi tanco. El que no vull dir és ja ha acabat. No ho sé".
