"Volia poder arribar a aquesta conversa íntima d'adults que no vaig poder tenir mai amb ell"
BARCELONA, 2 abr. (EUROPA PRESS) -
La directora Jana Montllor ha presentat el documental 'On eres quan hi eres?' sobre el seu pare, l'actor i cantautor Ovidi Montllor, en el D'A Festival de Barcelona, una cinta en la qual fa un viatge íntim per recordar-lo: "Ha estat crear un lloc de trobada amb el meu pare".
En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que quan va començar a recopilar contingut per a aquest projecte es va adonar que gairebé no tenia records ni fotografies o material familiar i que va ser aquí quan es va fer la pregunta que dona títol a la cinta, 'On eres quan hi eres?'.
Jana Montllor assenyala que per a ella era "una obsessió entendre com estava" el seu pare i que hi va haver un punt de frustració amb el fet que morís i ella no hagués arribat encara a la vida adulta, per la qual cosa tota la seva memòria sobre ell està basada en la visió d'una nena.
"En no haver arribat a aquesta edat adulta, no vam compartir amb el meu pare un 'com estàs?', 'què et passa?', 'què sents?', 'què passa?' o 'estàs content? I aparentment era una ximpleria, però per a mi era el que més m'importava", afirma.
En aquest sentit, afirma que el seu objectiu era entendre què li preocupava al seu pare en aquell moment: "Volia poder arribar a aquella conversa íntima d'adults que no vaig poder tenir mai amb ell".
MEMÒRIA
Sobre la cinta, explica que a través d'ella volia fer un retrat de "com funciona la memòria", i explica que per això la pel·lícula no té una narració tan clàssica i que fa servir fórmules que intenten explorar més l'audiovisual com a memòria.
Alguns recursos que fa servir són els testimonis d'amics d'Ovidi Montllor però també adquireixen un paper important els objectes o imatges estàtiques que l'evoquen a ell: un rellotge, l'aigua, unes fotografies perdudes d'un viatge a Mallorca, l'olor de les pipes de fumar o un tiquet d'unes fotocòpies que ell va fer el 1992.
"Em vaig adonar que perdia i trobava coses del meu pare constantment i que això em va fer reviure la culpa tota l'estona, la culpa de no haver.lo cuidat", afegeix.
També assegura que en la cinta ha pogut fer tot un procés d'empatia: d'una banda, entendre i, de l'altra, que si hi ha coses amb les quals no està tan d'acord, "entendre que està bé igualment, que ja està".
"EL QUE DEIA ERA IMPORTANT ABANS I ARA"
La directora ha reivindicat el llegat del seu pare --aquest 2025 es compleixen 30 anys de la seva mort--, i la seva crítica al franquisme: "És mirar de fer-li justícia i dir públicament que hi va haver un silenciament que no només va patir ell, sinó també més gent", i creu que són necessàries aquestes veus.
"Crec que el que deia era important aleshores i ara" ja que assenyala que, després de l'oasi dels 80 --en les seves paraules-- en el qual es va prometre que totes les persones podrien viure bé, s'ha vist que al final no ha estat així, i posa d'exemple els alts preus del lloguer, la guerra a Gaza o l'auge dels extremismes.
Finalment, Jana Montllor diu no estar d'acord amb la idea que els artistes joves d'ara no tenen aquesta sensibilització sociopolítica, ja que creu que hi ha "joves amb molt compromís", que reivindiquen posicions de gènere més queers i desafiadores i que fa 10 anys no es feia.
