Tracta el pas del temps en una novella que defineix com a "ansiosa"
BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor mexic Juan Pablo Villalobos ha publicat la novella 'El pasado anda atrás de nosotros' (Anagrama), amb la qual tanca la seva trilogia d'autoficció iniciada amb 'No voy a pedirle a nadie que me crea' i 'Peluquería y letras', i en la qual tracta el pas del temps, les relacions familiars i la "inadequació" del que abandona el seu lloc d'origen.
En una entrevista amb Europa Press, l'escriptor ha assegurat que, a diferncia de les altres dues novelles autoficcionals, ha assenyalat que en aquesta li interessava la trama, per la qual cosa "sintetitza" moltes qüestions i personatges.
El protagonista d''El pasado anda atrás de nosotros' torna al seu poble de Mxic, després d'anys vivint a l'estranger, per cuidar els seus pares al costat dels seus germans, per una trobada amb un amic de la infncia es transforma en una successió de sobresalts i desacords.
Villalobos ha remarcat que la novella tracta el pas del temps i com "el passat continua present", a través del renaixement de conflictes familiars i com la societat jutja haver deixat enrere les arrels.
A aix se li suma un canvi marcat pel model econmic implantat en els anys 80 i principis dels 90 i en el qual la zona dels alts de Jalisco on se situa la novella es converteix en la ubicació perfecta per situar els centres de distribució i de les empreses, i que després també és utilitzada pels crtels de la droga.
"És un territori en disputa amb una guerra de baixa intensitat, on sembla que el poble avorrit continua existint, per es produeixen grans ensurts", ha remarcat Villalobos, que ha recordat que un matí es va despertar amb un whatsapp de la seva germana amb una foto d'un projectil d'arma de foc que havia recollit al carrer.
Ha afirmat que la novella es mou a través de la paranoia i l'ansietat: "És com una novella molt ansiosa", ha remarcat l'autor, que ha afirmat que aquells que l'han llegit s'han anat quedant o bé amb la part més cmica d'un problema que es va fent gran o bé amb la d'intriga, que es llegeix rpid i provoca ansietat.
L'escriptor ha remarcat que aquest "estat permanent d'alerta" en el qual fa viure els personatges de la novella li permet jugar amb el present, el passat, l'imaginat i el somiat.
A aix se li suma el fet d'"estar permanentment fora de lloc", ja que el protagonista que torna al seu poble, on tot li sembla fantasmal i té una sensació d'inadequació que el persegueix i li fa mirar la realitat com algú que fa molt temps que és a l'estranger.
Ha explicat que, malgrat que utilitza el seu nom i les seves circumstncies --ell resideix a Barcelona--, és una ficció, i que en aquest cas va deixar llegir el manuscrit a la seva família perqu l'autoritzés: "Quan es treballa amb la memria familar hi ha una responsabilitat", ha assenyalat Villalobos.
Preguntat per si veu Mxic com un estat fallit, ha dit que quan un estat perd el monopoli de la violncia i hi apareixen grups d'autodefensa, exrcits privats i organitzacions paralleles "es podria discutir, pensar seriosament si est succeint".
ADAPTACIONS
Villalobos ha explicat que s'estrenar una adaptació cinematogrfica de la seva novella 'Fiesta en la madriguera', dirigida per Manolo Caro i que és una producció de Netflix que s'estrenar durant aquest any, i que se suma a la que es va estrenar l'any passat de 'No voy a pedirle a nadie que me crea'.
L'escriptor ha celebrat que la plataforma estreni adaptacions de novelles mexicanes, com les que té previstes de 'Pedro Páramo', de Juan Rulfo, i una srie basada en 'Las muertes', de Jorge Ibargüengotia.
