Tracta la realitat dels refugiats amb tres contes i la figura d'Otto Warncke
BARCELONA, 10 març (EUROPA PRESS) -
El llibre 'Ells no saben res. Cartes i contes de la França ocupada' (Club Editor) aborda els anys de l'escriptora Mercè Rodoreda exiliada a França (del 1939 al 1945) durant la II Guerra Mundial, i recull les cartes que va escriure a l'escriptor Carles Riba del 1941 al 1942, tres contes sobre refugiats i un epíleg històric.
En una roda de premsa aquest divendres a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'editora Maria Bohigas ha destacat que "hi ha un moment en la vida de Rodoreda en el qual la seva obra i experiència vital estan en contacte" i ha afirmat que el que viu de la guerra acaba determinant la seva obra.
Bohigas ha explicat que el títol 'Ells no saben res' és la frase d'una carta que Rodoreda va escriure a Riba el 17 de juny del 1941, i que el llibre està dividit en tres blocs.
D'una banda, hi ha les cartes que Rodoreda enviava a Riba, gairebé totes centrades en la situació de la seva parella, l'escriptor Armand Obiols, com a refugiat a França, i amb les quals s'aconsegueix "posar en perspectiva l'angoixa" que Rodoreda sentia en aquell moment.
El segon bloc són els contes 'Cop de lluna', 'Nocturn' i 'Nit de boira', tots tres protagonitzats per homes exiliats a França, que Rodoreda va escriure poc després d'acabar la II Guerra Mundial, i en què l'autora tracta la "multiplicitat de destinacions dels refugiats a França".
La tercera part d'aquest volum és un document de perfil biogràfic dedicat al delegat de l'organització Todt a Bordeus (França), Otto Warncke, que va ser el cap d'Armand Obiols quan va exercir una posició de certa responsabilitat en aquell camp de treball.
EPÍLEG HISTÒRIC
L'epíleg sobre Otto Warncke ha estat redactat pel periodista Enric Gil, que ha defensat que l'elaboració del text ha estat "a vuit mans" --amb els historiadors Antonio Muñoz, Agustín Castellano i Heike M. Martínez-- i que és el "resultat d'un investigació molt àmplia" de fa anys.
Ha assenyalat que en l'epíleg no es pretén assenyalar Obiols o Rodoreda com a "simples exiliats o col·laboracionistes" del règim alemany, sinó aportar dades i informació per entendre la perspectiva de l'obra de rodoreda d'anys posteriors i també incorporar Obiols en la història de l'exili català.
L'historiador Agustín Castellano, un dels encarregats de l'epíleg sobre Warncke, ha afirmat que a través dels documents, testimoniatges i arxius consultats han mirat d'"endevinar què feia cadascun" al camp de treball de Bordeus, per així redactar el text.
Preguntat per l'etapa en la qual Obiols va exercir al camp de treball de Bordeus, Gil ha dit que de març a juny del 1942 és quan es produeix la "connexió i encaix més directe" d'Obiols amb Otto Warncke; que cap a l'abril del 1943 és quan el nomenen director l'oficina de l'Organització, i que, segons la correspondència, es considera que s'està allà fins a finals del 1944.
