Afirma que 'Quan la música s'esquerda' és la seva novella "més ambiciosa"
GIRONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa ha novellat a 'Quan la música s'esquerda' (editorial Comte d'Aure) una saga familiar de quatre generacions de músics a la Barcelona dels segles XIX al XXI, per reflexionar sobre el sentit de la vida entesa com una fugida del mal.
En unes declaracions a Europa Press, ha explicat que travessar tota aquesta histria és passar per moments bons, dolents i pel dolor de tota biografia, amb la qual cosa sorgeix "una reflexió sobre el sentit de la vida afrontant el problema del mal des de la primera ratlla" del llibre: "La vida dels homes i dones és un pelegrinatge per fugir del mal".
El contrapunt del mal és la música, que sona en la narració com un ideal de transcendncia, perfecció i bellesa i "simbolitza l'excellncia d'unes vides que anhelen viure d'una manera justa i irreprensible".
És un viure "ajudant a millorar situacions dels més vulnerables (marginats, víctimes de la guerra, migrants) per fugir de la mediocritat del viure i, sobretot, del mal", ha dit, si bé ha afegit que el relat també ofereix possibles escapatries.
Els Pascual es relacionen amb altres músics, com Isaac Albéniz, Pau Casals, Frederic Mompou i Joaquín Rodrigo, i també amb el polític Joaquín Maurín.
La seva histria familiar és parallela als canvis urbanístics de la ciutat de Barcelona des de l'Exposició Universal del 1888 fins avui, "amb tots els problemes de marginació, i també dels canvis polítics de Catalunya", tot i que la histria també passa per escenaris molt diferents, com l'Alta Garrotxa (Girona), Florncia, Buenos Aires, Kisumu (Kenya) i Melilla.
TOTS ELS GNERES
"Crec que és la novella més ambiciosa que he publicat", afirma Busquets (Olot, Girona, 1947), que ha escrit uns 4.500 articles i uns 80 llibres (un centenar si es compten les seves collaboracions en obres de diversos autors), entre assaig, novella, dietari, poesia i, últimament, teatre amb 'Jesús, una histria polmica' (2021).
El seu llibre anterior, 'Crim inconclús' (2023), va ser la seva primera novella negra: indagava si hi ha manera de no deixar rastre d'un cadver en ple segle XXI i va aconseguir alhora un repte literari personal: descriure com uns personatges poden conviure llargament en un espai com el d'un ascensor, amb tots els condicionants reals que implica.
