Laura Borràs el situa "entre l'observació aparentment banal i la reflexió gairebé filosòfica"
BARCELONA, 15 Maig (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa ha publicat una selecció pròpia de gairebé 100 poesies en català escrites durant 26 anys (1992-2018), 'Si voleu, desllegiu-me (Antologia poètica inèdita)', en què reflecteix la seva perplexitat pel món que té davant els seus ulls i es refugia en els seus referents íntims, entre la incertesa i l'esperança.
L'autor ha explicat a Europa Press que el títol i el subtítol, 'Si voleu, desllegiu-me (Antologia poètica inèdita)' és "una provocació" literària, perquè les antologies sovint es construeixen sobre obra publicada.
"Davant un món descontrolat i en descomposició, cal buscar bons abrics", ha dit sobre el llibre (editat per Comte d'Aure i que presentarà el divendres 31 de maig a l'Ateneu Barcelonès), i ha afegit que aquests abrics són la família, la naturalesa verge, l'amistat, la literatura i una brumosa transcendència, en la qual afirma que sempre ha cregut.
Un altre referent són les dues malalties greus que va patir durant diversos anys en els quals va compondre alguns dels poemes: en aquests acostuma a confrontar el que més li importa amb la incertesa de la seva vida i de la seva mort, i ho projecta tot en el cosmos i en la transcendència com els interrogants essencials.
En una poesia que pot considerar-se de l'experiència, gairebé autobiogràfica, també hi ha paral·lelismes de la seva situació personal amb fets contemporanis al món: el procés independentista (que defensa), la militarització (que critica), l'escalfament global i els atemptats de l'11S, que evoca durant un viatge a Nova York, ciutat que troba espantada del poder que ella mateixa simbolitza i que qualifica de "Porta de l'infern".
"MADURESA CREATIVA I VITAL"
L'exconsellera de Cultura de la Generalitat Laura Borràs destaca en el pròleg que el poemari es mou "entre l'observació aparentment banal i quotidiana i la reflexió gairebé filosòfica" i està cridat a fixar la veu poètica de Busquets.
Borràs també valora que l'autor "hagi volgut deliberadament esperar un moment de maduresa creativa i vital" per publicar el gruix dels seus poemes, perquè s'ha dedicat fonamentalment a la prosa.
El llibre té sis compilacions: 'Arran de terra (1992-2004)', que evoca la seva primera malaltia; 'El pes dels enigmes (2004-14)', en què intueix la mort; 'Suite de Nova York' (2010), en què segrega el seu xoc amb la ciutat dels gratacels; 'Tots els colors del blau (2012)', dietari confessional de convalescència de la seva segona malaltia; 'Olòtia (2008-18)', estampes de la seva terra (Olot i la Garrotxa); i 'Tres cantants a cappella (2005-18)', llargs poemes discursius, a partir del record d'un Divendres Sant a Girona, l'evocació de les seves companyes sentimentals com una sola relació i la confrontació entre el Turó Park barceloní i la immensitat de la naturalesa verge de la terra que el va veure néixer.
Busquets alterna moltes mètriques: predominen els versos alexandrins per als poemes discursius i llargs, juntament amb els decasíl·labs i altres metres pels més íntims i confessionals, amb composicions més curtes i contundents.
Els dos poetes que cita en el llibre són Màrius Sampere --mort fa un any-- i el jove Josep Pedrals, exalumne seu --com ho va ser Borràs-- i Premi Ciutat de Barcelona 2018 per 'Els límits del Quim Porta'; però també se sent vinculat a Pere Quart, Joan Teixidor i Miquel Martí i Pol.
Aquest és el quart poemari de Lluís Busquets (1947), després de 'Passarelles' (1980), 'Tríptic de les arrels' (1983) i 'Els ulls en la font' (2004), però gairebé sempre ha publicat prosa: periodisme, novel·la juvenil i d'adults, i assaig filològic i teològic.
