Demanen al Govern crear 80.000 places més en els cursos públics de català per a adults
BARCELONA, 21 febr. (EUROPA PRESS) -
Més de 30 entitats socials, educatives, professionals, sindicals i empresarials de Catalunya han presentat aquest divendres el moviment 'Català per a tothom. A cada barri. A cada escola. A cada feina' amb l'objectiu d'universalitzar l'accés a la llengua catalana davant la necessitat de revertir-ne l'ús social.
"Avui som aquí perquè les dades que hem conegut aquesta setmana no ens poden deixar indiferents. L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, publicada dimecres, confirma una realitat que ens amoïna profundament", ha dit Maria Maians, la presentadora de l'acte, celebrat al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona.
Consideren el català una eina de cohesió i de progrés social, a més d'un element fonamental de la identitat col·lectiva, per la qual cosa el naixement del moviment pretén universalitzar l'accés a l'aprenentatge del català, universalitzar l'accés al seu ús augmentant espais amb activitats de socialització en català i reivindicar el paper dels nous parlants de la llengua.
Entre les 37 entitats impulsores del que consideren una "aliança de país" hi ha, entre d'altres, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Cambra de Comerç, Foment, Pimec, CECOT, la UGT de Catalunya, CCOO de Catalunya, Unió de Pagesos, la Intersindical, USTEC, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), la Taula del Tercer Sector, el Sindicat de Llogateres i l'Institut d'Estudis Catalans.
També el Col·legi de Metges, el CIEMEN, el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, el Moviment de Centres d'Esplais Cristians Catalans (MCECC), la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai), la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), són impulsors del moviment.
MANCA DE MECANISMES
Maians ha explicat que l'ús habitual de la llengua ha caigut en l'última dècada i que el nombre de nous parlants queda per sota del creixement demogràfic, però "no per manca d'interès de les persones que arriben, sinó per l'absència d'espais i oportunitats reals per accedir-hi".
Ha afirmat que "com a país, no estem oferint prou mecanismes per garantir que tothom pugui accedir a la llengua" i que és, en gran mesura, responsabilitat del Govern garantir-ho, tot i que ha dit que a la societat civil també els toca posar-se a treballar des de cada escola, cada barri i cada centre de treball, en les seves paraules.
"Volem que es garanteixi l'accés universal al català com un dret, eina de cohesió i oportunitats per a tothom, afavorint la plena participació de tota la ciutadania en la construcció social, econòmica i cultural del nostre país. Un moviment que asseguri el dret i la voluntat de la ciutadania de Catalunya de poder aprendre el català i que faciliti l'exercici de tots els seus drets polítics, socials i laborals", ha afegit.
RECLAMACIONS AL GOVERN
Entre les principals reivindicacions, demanen al Govern incrementar un mínim de 80.000 places els cursos públics de català per a adults, per incrementar fins a 200.000 les places actuals, i garantir d'aquesta manera, diuen, que els més de 2 milions de persones que diuen voler aprendre o millorar el seu català ho puguin fer en els pròxims 10 anys.
Concretament, demanen incrementar amb un mínim de 30.000 places el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) i adaptar l'horari també els caps de setmana, a més de garantir que estiguin disponibles a municipis i barris que avui no estan coberts: "No volem que ningú quedi exclòs del seu barri perquè no ha pogut aprendre català", ha dit el politòleg i periodista Jordi Armadans, en representació del teixit associatiu.
La sociòloga Merlys Mosquera, representant del món educatiu, ha definit les escoles com un "espai de trobada ideal per connectar famílies amb diferents procedències", i ha demanat crear cursos de català per a 20.000 famílies a les escoles dins i fora de l'horari escolar.
"Hi ha més de 400.000 persones, pares i mares, nascudes fora de Catalunya, amb fills matriculats a les escoles. Cal aprofitar aquest espai de trobada perquè les famílies puguin accedir a la llengua amb continguts vinculats a les seves necessitats i interessos", ha expressat.
Per la seva banda, Toño Hernández, en representació del món econòmic, ha reclamat cursos als centres de treball sense cost econòmic, adaptats a cada professió, horaris flexibles, certificació i finançament específic perquè, l'accés al català "facilita una millor atenció a clients i proveïdors i contribueix a la normalització del català en l'àmbit laboral".
IMPULS DE LA SOCIETAT CIVIL
Per la seva banda, les entitats impulsores es comprometen crear "centenars de grups" per aprendre català en entitats, empreses i col·legis associats a les organitzacions impulsores, a col·laborar en la creació d'un programa de gran abast per aprendre català als centres de treball i iniciar una recollida de signatures per demanar a les institucions aquest increment de places en els cursos que veuen imprescindible.
El moviment està obert a altres entitats, empreses i organitzacions que s'hi vulguin sumar, i demanen als ciutadans comprometre's com a activistes en la creació de grups d'aprenentatge de la llengua i a fer aportacions econòmiques per crear-los.
