Publica 'El mar cicatriza' il·lustrat per la seva germana ('Livingmurs') i amb Lorca com a referent
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
La periodista Nuria Vázquez Chimeno debuta en poesia amb 'El mar cicatriza' (Loto azul), en què explica el seu procés de reconstrucció personal amb el suport de les il·lustracions de la seva germana Mercè: "Aquest llibre no va néixer per ser publicat, sinó com a part d'una teràpia en la qual necessitava parar, escoltar-me i deixar anar", explica a Europa Press.
Vázquez canvia de registre respecte als seus tres llibres anteriors, en què novel·lava o narrava en primera persona la seva experiència com a cronista de successos: en la seva primera incursió en la poesia compta amb el pròleg del periodista Jordi Benavente, que destaca la resistència de l'autora o "resiliència, en diuen ara", ella compara la seva vivència amb peces de porcellana trencades en mil bocins unides amb resina d'or, un 'kintsugi'.
Explica que sempre ha llegit molta poesia de clàssics, moderns i contemporanis, a la qual ha recorregut com a refugi, però fins ara no s'havia atrevit a escriure'n, i es declara devota de Federico García Lorca.
"Lorca és un dels meus referents més clars; no només la seva poesia, sinó també el seu teatre. Em fascina com va saber tractar les temàtiques que tractava en una època com la que va viure. Va ser un mestre descrivint l'Espanya rural i precursor de la denúncia de l'estatus que li tocava assumir a la dona espanyola: la culpa, l'autocàstig, el dol etern", diu l'escriptora, que presentarà el seu llibre aquest divendres a les 19.00 a la llibreria Barra/Llibre de Barcelona.
Confessa que sempre és més fàcil parlar dels altres, a la qual cosa estava acostumada com a periodista: "Ets tu qui accedeix als sentiments aliens, i no els altres els que poden veure els teus. Per això aquest llibre és el que més respecte em fa publicar, el més personal, tot i que d'altra banda també és alliberador mostrar una faceta que sempre havia mantingut una mica al marge".
IL·LUSTRACIONS
Treballar amb la seva germana, la pintora Mercè V. Chimeno ('Livingmurs'), que ha il·lustrat el llibre, li fa molta il·lusió; de fet ella n'és el motor, ja que va tenir la idea en el moment en què l'autora més ho necessitava, i les seves il·lustracions es basen sobretot en els textos de l'autora, però també en les xerrades que han mantingut.
"El que més admiro és la capacitat que té d'anar més enllà en la meva pròpia intimitat: jo puc escriure un poema sobre un estat de calma, i ella capta el rerefons de l'esgotament de la tempesta prèvia i ho dibuixa a través d'un vaixell encallat i trencat pertot arreu", afirma.
EL MAR
Vázquez participa en el debat sobre si la poesia obre o tanca ferides: "Les obre quan seus a escriure i les tanca quan acabes. L'al·lusió al mar és perquè és el meu hàbitat, soc de les que es banyen al febrer i, com més m'endinso i m'allunyo de la riba, més en calma em trobo".
I conclou: "També el mar és on ens feien entrar de petits per cicatritzar les nostres ferides".
