Recopila l'obra de 83 pintors que van reprendre l'avantguarda després de la Guerra Civil
BARCELONA, 7 març (EUROPA PRESS) -
El llibre "panormic" 'Pintura Catalana. Segones avantguardes' (Enciclopdia Catalana), que dirigeix l'historiador de l'art i conservador del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), lex Mitrani, reuneix 83 pintors de la segona avantguarda catalana amb obra entre els anys 1940 i 1975, analitzada per 32 historiadors de l'art.
En una entrevista d'Europa Press, el director del llibre --del qual s'han editat 1.600 exemplars-- convida a rellegir el període des d'una mirada contempornia per redescobrir el valor d'algunes figures clau, segons Mitrani.
Entre els artistes hi ha figures internacionals com Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tpies, per també d'altres com Marc Aleu, Frederic Amat, Eduard Arranz-Bravo, Esther Boix, Gustau Carbó, Joan Claret, Claude Collet, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Jordi Galí, Josep Guinovart, Concha Ibáñez i Elena Pericot.
Per al llibre, moltes de les obres han estat fotografiades una altra vegada, perqu gran part estan repartides en colleccions particulars, i a més moltes de les obres són molt conegudes --especialment les de Dalí i Miró-- per d'altres ho són poc i estan lluny de l'accés del gran públic, i no es troben als "museus cannics".
UNA AVANTGUARDA "INTERROMPUDA"
La tesi de Mitrani és que les segones avantguardes van ser en realitat "la segona oportunitat d'una avantguarda que va quedar interrompuda i la confirmació del que havia comenat abans de la guerra".
Moviments com el cubisme i l'abstracció es van tornar a elaborar des d'una situació "molt precria", cosa que va resultar en una obra d'enorme dificultat i qualitat, i plena de sorpreses visuals i contrastos.
Malgrat l'heterogenetat dels autors, el llibre aspira a ser una seqüncia visual i un relat cronolgic dels pintors que han protagonitzat aquestes dcades: comena amb les obres sobre un totalitarisme vetllat per aprofundir en les obres sobre la modernitat de Rfols Casamada, el surrealisme fosc de Dau al Set, i la influncia de l'art romnic i primitivisme.
En el seu recorregut, s'hi pot apreciar una modernitat que "es va consolidant", que presenta una gran diversitat i ponts locals, per que també mostra els vincles internacionals dels creadors catalans.
"L'avantguarda catalana no només es pot entendre en clau d'artistes allats en el context catal", explica Mitrani, sinó que reivindica els ponts cosmopolites i les connexions aconseguides amb les avantguardes internacionals.
Així mateix, el llibre inclou una reivindicació de les pintores d'aquell moment, moltes d'elles desconegudes: "És un llibre de sorpreses i descobriments. Un plaer visual" amb moltes capes de lectura.
Segons Mitrani, el llibre ofereix una panormica molt completa d'aquest període i permet que el lector n'apreci els creadors en la seva magnitud i context, visualitzant la riquesa i complexitat dels artistes: "És molt exhaustiu i representatiu".
