Lamenten la falta d'inversió i el desgast del professorat
BARCELONA, 20 juny (EUROPA PRESS) -
Sindicats i associacions educatives han celebrat que s'hagi pogut mantenir la presencialitat a les aules després d'un curs "complicat" per la pandmia de la covid-19.
En declaracions a Europa Press, la portaveu d'UstecStes, Iolanda Segura, ha assegurat que si s'han mantingut els centres oberts ha estat "grcies als professionals" que han posat en risc la seva salut, i també grcies a l'esfor que ha fet l'alumnat per adaptar-se a la situació.
La Conselleria d'Educació de la Generalitat, en la seva opinió, ha fet una "mínima inversió en un curs que requeria molts recursos", una situació que espera que no es torni a repetir, i que s'ha plasmat en problemes en la distribució d'equips de protecció, ventilació mecnica i calefacció.
La secretria general de CCOO Educació, Tere Esperabé, ha valorat positivament que s'hagin mantingut les escoles obertes perqu "s'ha pogut garantir el dret a l'educació" sobretot en entorns vulnerables, per ha afirmat que el curs ha suposat un desgast molt gran que s'haur de compensar els propers anys, també referent a la salut mental d'alumnes i professors, amb problemes d'addiccions a les pantalles i trastorns alimentaris.
Ha citat que el curs no ha estat totalment positiu des d'un punt de vista pedaggic, perqu els alumnes no han pogut aprendre el mateix a nivell curricular; en canvi, creu que han aprs "altres coses de la vida" com la incertesa, la pacincia, i a valorar més la salut i la natura.
Per a la portaveu d'IntersindicalCsc, Judith Ribera, en aquest curs "s'han evidenciat de manera inequívoca les mancances estructurals del sistema educatiu" i no s'ha pogut aconseguir l'objectiu que les escoles garanteixin l'equitat i la igualtat d'oportunitats.
En declaracions a Europa Press, ha destacat el "condicionant que representa pertnyer a una classe social determinada" durant la pandmia, perqu elements com l'accés a tecnologia, la disponibilitat per fer extraescolars o el capital cultural familiar han marcat la diferncia en l'accés al coneixement dels fills.
FAMÍLIES I PROFESSORS
La presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac), Belén Tascón, ha assenyalat que la situació és "més complicada" a les aules ara com ara que al mar del 2020, abans de la irrupció de la pandmia: ha estat un curs perdut --en les seves paraules-- per a l'educació inclusiva, la participació de les famílies als centres s'ha vist minvada i ha lamentat comportaments diferenciats entre centres.
Ha lamentat que s'ha hagut de dedicar més temps "a la logística que a les cures", si bé ha celebrat que s'hagi demostrat, amb l'obertura de les escoles, que els nens no són supertransmissors de la infecció i que no desenvolupen la malaltia com els adults.
El president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Cataunya (Fapel), Josep Manuel Prats, ha declarat Europa Press que la dedicació del sector educatiu per mantenir la normalitat, malgrat el cansament acumulat, ha estat "extraordinria", i ha qualificat de gran xit el percentatge de contagis a les escoles.
No obstant aix, a nivell pedaggic, ha afirmat que no es pot considerar el curs 2020-2021 com un curs sencer i que és molt probable que els alumnes no hagin adquirit tots els coneixements necessaris, ats que, a parer seu, el currículum escolar ja és "just"; i de cara al proper curs, ha demanat un augment de les tutories per incrementar la implicació de les famílies als centres.
La presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, ha assegurat que la gran llió d'aquest curs és que l'aprenentatge té un "component social imprescindible" perqu és millor en un format presencial, ha lamentat que les mancances del sistema han sortit a la llum i ha esperat que aquest curs s'hagi aprs a treballar i veure les coses d'una altra manera.
Ha considerat que els adolescents i alguns professors s'han "desconnectat del món real" i que la pandmia tindr una repercussió emocional que potser encara no ha emergit, especialment en les persones més febles.
