Assegura que les universitats estan encara sota l'"impacte" de la 'llei Wert'
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
La universitat "est lluny d'aconseguir una equitat a les aules" i no reflecteix encara la composició de les diferents classes socials, segons la segona edició de l'estudi 'Via Universitria (2017-2019)' impulsat per la Xarxa Vives d'Universitats, que engloba les institucions d'educació superior dels territoris de parla catalana.
L'estudi, que es presenta aquest dimecres en una jornada a la Universitat de Barcelona (UB), l'han explicat el catedrtic de Pedagogia de la UB Miquel Martínez, el catedrtic de Sociologia de la Universitat de Valncia Antonio Ariño (UV) i el professor d'Estadística de la UB Ernest Pons.
Producte d'una enquesta en línia en qu hi han participat més de 40.000 estudiants de grau i de mster de 20 universitats de la Xarxa, l'estudi pretenia "conixer les condicions de vida dels estudiants i proposar polítiques universitries", i s'ha dut a terme amb una triple mirada: diversitat, equitat i qualitat.
Els resultats mostren que la diversitat a les aules segueix augmentant de manera lenta i progressiva, per que la universitat "est lluny de ser equitativa" en la seva composició social, perqu un 40% de la població adulta té un nivell formatiu baix, per els fills d'aquests representen el 22% del total estudiantil en els estudis superiors.
En aquest sentit, els investigadors han assenyalat que la universitat ha de prendre mesures polítiques per aconseguir un "accés equitatiu dels diversos perfils socials" i palliar la segregació horitzontal, que legitima la desigualtat social en la distribució de les titulacions.
Així mateix, l'estudi apunta al fet que l'augment de l'espectre estudiantil requereix "noves vies de formació universitries", que ofereixin itineraris lents que permetin als estudiants compaginar els estudis i el món laboral, amb els mateixos serveis i garanties que qualsevol altre alumne.
NECESSITAT DE COMBINACIÓ METODOLGICA
Quant a la metodologia, es valoren més positivament els exercicis prctics que les classes magistrals, malgrat que només un 35% de les assignatures apliquen metodologies actives i un 5% innovadores, i els resultats mostren que les tecnologies digitals "són residuals en les metodologies", i que es fan servir en investigació.
Ariño ha dit que és necessari combinar la diversitat de les metodologies, per reconeix que la 'llei Wert' ha deixat la universitat en una "situació de manca de recursos molt greu".
TRENCAR ELS ESTEREOTIPS DE GNERE
Malgrat que les dones segueixen sent majoria a la universitat, "els graus reprodueixen les tasques de l'mbit domstic marcades pel gnere", perqu elles tenen més presncia en rees de la salut i de les cures, mentre que els homes s'orienten cap als ensenyaments vinculats a la presa de decisions i a l'espai exterior de poder.
Pons ha explicat que en les "titulacions masculinitzades" --com les enginyeries i les titulacions mixtes-- les dones són minoria i algunes pateixen la 'síndrome de la impostora', que consisteix en una pitjor percepció de les capacitats prpies i del reconeixement extern.
Visibilitzar els models masculins i femenins que trenquin els estereotips de gnere i transversalitzar la perspectiva de gnere en la docncia de totes les rees de coneixement són algunes de les propostes que han fet els investigadors.
Destaca també més disciplina, assistncia i constncia en els estudis de les dones que, en parallel, es troben exposades a una "sobrecrrega de tasques" respecte als homes, i la bretxa salarial augmenta amb l'edat.
SOTA ELS EFECTES DE LA 'LLEI WERT'
Els investigadors han concls que els resultats demostren que les conseqüncies de la 'llei Wert' són encara presents i que "moltes conclusions de l'estudi han d'emmarcar-se sota l'impacte d'aquest decret".
Com a dada positiva, els estudiants han demostrat tenir millors perspectives de futur --l'expectativa d'ascens social amb els estudis s'ha incrementat 11 punts-- i un 44,6% es consideren "molt d'acord" amb qu la principal motivació per elegir la titulació és la correspondncia amb una professió del seu grat.
