Aposta per "canviar el paradigma" de l'acollida a Espanya amb més recursos i codecisió per a les CA
BARCELONA, 3 des. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Tània Verge, ha reivindicat la valentia de l'exministra Irene Montero al capdavant del Ministeri d'Igualtat en la passada legislatura i ha demanat a la nova titular, Ana Redondo, no fer "ni un pas enrere" i continuar avançant en la garantia de drets de les dones en àmbits com el judicial, amb formacions en perspectiva de gènere a tots els jutges espanyols.
"El que no ens podem permetre és que en un moment en el qual els feminismes han irromput amb força en les institucions ens estiguem autocensurant des de les mateixes institucions. La resposta sempre ha de ser més feminisme, més drets. Especialment, davant l'onada reaccionària de l'extrema dreta", ha advertit la consellera en una entrevista d'Europa Press.
Creu que Montero va impulsar mesures i lleis que eren necessàries com la reforma de l'avortament i la llei del 'només sí és sí', entre d'altres, tot i que aclareix que eren canvis que "havia d'impulsar" el Ministeri en ser competència estatal, i ha lamentat que hi ha àmbits com el poder judicial en els quals, al seu parer, les polítiques feministes no s'estan desenvolupant prou.
Ho ha exemplificat amb la proposició de reforma de la llei del 'només sí és sí' presentada pel PSOE, que el Senat va aprovar definitivament amb els vots a favor de socialistes, PP i PNB i el rebuig de Podem, una modificació que Montero va atribuir a un "error garrafal" del Ministeri de Justícia, llavors en mans de l'exministra socialista Pilar Llop, ara amb Félix Bolaños al capdavant.
Verge veu necessari desplegar polítiques feministes des de Justícia perquè "la falta de formació judicial té una greu conseqüència per a la vida de les dones", ja sigui en casos de violència sexual, com en casos amb un greu risc per a la vida de les dones i en feminicidis.
Aposta per formar els jutges en perspectiva de gènere, no tan sols aquells que formen part de tribunals especialitzats, perquè en casos de separació o de divorci, en els quals es dirimeixen temes civils i familiars i poden acabar en altres jutjats de primera instància que no són especialitzats, "estan fallant les lleis i l'atenció a les víctimes de violència masclista".
"Aquí ens l'estem jugant, per exemple, amb les custòdies. Les custòdies que, en casos en els quals existeixin indicis de violència masclista, no necessàriament sentències, sinó indicis, haurien de ser el màxim de garants evitant la comunicació o qualsevol tipus de visita amb el pare agressor", ha defensat la consellera.
"ÉS UN DEURE CLARÍSSIM DE L'ESTAT"
Per Verge és "deure" de l'Estat incorporar la formació obligatòria als responsables del poder judicial per deixar de revictimitzar les dones i també ha exigit que impulsi mecanismes perquè, quan hi hagi incompliments que afectin les víctimes, es respongui amb mesures sancionadores i de no repetició.
"Aquest és un deure claríssim que té l'Estat i que ha de dur a terme el Ministeri de Justícia. I per això també, quan demanem tota la fermesa al Ministeri d'Igualtat, és perquè les polítiques feministes s'han d'impulsar per part de tot el Govern central, però el Ministeri d'Igualtat té la responsabilitat de coordinar".
"CANVIAR EL PARADIGMA" DE L'ACOLLIDA
Preguntat per les polítiques d'acollida de l'Estat, assegura que s'han de "reforçar i canviar el paradigma" perquè el model centralitzat vigent fins ara no funciona, segons ella, i, de la mateixa manera que ho ha reclamat en l'anterior legislatura, demanarà canvis a la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.
En concret, el Govern reclama codecisió en les polítiques de migracions i de refugi, a més d'una distribució de recursos que sigui ajustada: "No val que l'Estat es quedi amb tots els fons europeus en l'àmbit del refugi i que decideixi unilateralment el nombre de places que es creen als diferents territoris", ha sostingut.
Verge ha remarcat que no qüestionen el volum de persones que arriben a Catalunya perquè "el país té aquesta capacitat d'acollida", però exigeix poder decidir on és més idoni que vagin aquestes persones i quins són els tipus d'allotjament més adequats per a una acollida a curt o mig termini i poder estudiar, així, una planificació dels serveis públics catalans.
