El canceller Olaf Scholz apel·la a la unitat "paneuropea" i reconeix un moment "desafiador" per al país pel col·lapse de la coalició de govern
MADRID, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
Alemanya commemora aquest dissabte el 35è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, l'esdeveniment que va marcar el final de la separació de postguerra entre l'est i l'oest del país, en un moment de crisi política pel col·lapse de la coalició de govern liderada pel canceller Olaf Scholz, qui ha demanat a la població que faci un exercici d'unitat en un moment polític "desafiador" tant per al país com per al món.
"El missatge de la revolució de 1989 és més rellevant que mai: el coratge, la confiança i la solidaritat donen els seus fruits. No aconseguim res els uns contra els altres, només som forts junts", ha manifestat el canceller en un missatge a les seves xarxes socials.
"La nostra història compartida la tardor de 1989 ens mostra com aconseguim els nostres objectius: estant units, per la pau i la llibertat, per la seguretat i la prosperitat, per l'Estat de Dret i la democràcia", ha expressat el canceller en un missateg de vídeo en el qual ha descrit la caiguda del mur com el "feliç punt culminant d'un desenvolupament paneuropeu".
En aquesta línia, Scholz ha fet una crida a la solidaritat internacional en general i a l'europea en particular, recordant com van contribuir els "veïns" d'Alemanya a aquest esdeveniment històric en el mateix missatge, recollit per la cadena de televisió alemanya Deutsche Welle.
COL·LAPSE DE LA COALICIÓ
Dimecres passat, Scholz va anunciar la sortida dels liberals de la coalició de govern, al mateix temps que va assegurar que se sotmetria a una moció de confiança el 15 de gener, la qual cosa implicaria noves eleccions al març. Si bé el canceller alemany va descartar inicialment canviar el calendari, aquest divendres al final del Consell Europeu informal celebrat a Budapest, no s'ha mostrat tan rotund.
La fractura de la coalició formada pel Partit Socialdemòcrata de Scholz, Els Verds i el liberal FDP es produeix a causa dels desacords davant del forat de 1.000 milions d'euros als pressupostos i la crisi econòmica al país, la resposta del qual ha provocat una escissió dins de l'aliança.
Amb tot això, el principal líder opositor, Friedrich Merz, és ja el candidat oficial del bloc conservador a la Cancelleria i figura com a favorit en intenció de vot, mentre que l'actual ministre d'Economia, Robert Habeck, ha anunciat aquest divendres la seva intenció de postular-se com a candidat pel partit Els Verds, integrant de l'actual coalició de govern.
CAP DE SETMANA DE COMMEMORACIONS
Aquest cap de setmana, la ciutat de Berlín quedarà coberta de milers de cartells al llarg de quatre quilòmetres del recorregut de l'antic mur i diumenge, concretament, la capital del país serà l'escenari d'un macroconcert protagonitzat per un conjunt de "centenars" de músics populars, segons ha explicat l'ajuntament de la ciutat a la seva pàgina web.
El Mur va dividir Berlín des del 1961 fins al 1989 en dues meitats, est i oest, pertanyents respectivament a l'estat socialista de la República Democràtica Alemanya, al territori sota ocupació soviètica després del final de la Segona Guerra Mundial, i a la República Federal d'Alemanya, alineada amb els Estats Units i els seus aliats occidentals.
L'estructura era una expressió de l'anomenat teló d'acer, la històrica competència entre la Unió Soviètica i els Estats Units durant el període de la Guerra Freda, i el seu aixecament va acabar per tancar l'únic espai que quedava entre l'est i l'oest, després que les autoritats d'Alemanya Oriental tanquessin gran part de la frontera amb Alemanya Occidental, des del mar Bàltic fins a l'antiga Txecoslovàquia, el 1952.
La caiguda del mur va culminar una onada de protestes que, un mes abans, havien motivat la divisió del president de la República Democràtica Alemanya, Erich Honecker. Multitudinàries manifestacions exigien per al país una reforma similar a l'executada pel líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.
Finalment, en una transcendental roda de premsa nocturna el 9 de novembre de 1989, el secretari d'Informació del governamental Partit Socialista Unificat d'Alemanya, Günter Schabowski, va anunciar que els ciutadans del país tindrien permís per viatjar legalment a l'estranger, fins llavors el privilegi d'uns pocs.
Schabowski va indicar, amb aire dubitatiu i per a sorpresa de tots els mitjans presents, que aquesta mesura entraria en vigor immediatament quan, en realitat, la seva execució estava prevista per les 04.00 del matí de l'endemà, però la sort ja estava tirada: la seva declaració va provocar la mobilització immediata de desenes de milers de persones poc abans de la mitjanit, moment en què els guàrdies fronterers van decidir obrir els passos i la ciutadania va començar a enderrocar la històrica estructura, transformada ja en relíquia.
