Merz es mostra disposat a un pacte amb els socialdemòcrates si Scholz cedeix en matèria migratòria
El país arriba a la cita electoral amb l'àrdua tasca de propiciar el creixement econòmic després d'anys de crisis
MADRID, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
Els alemanys es dirigeixen aquest diumenge a les urnes per votar en unes eleccions federals anticipades que arriben en un moment clau per al país, que s'haurà d'enfrontar a l'àrdua tasca de pal·liar la crisi econòmica i posar fi a la qüestió migratòria a mesura que es va consolidant l'ascens de la ultradreta.
Els comicis, convocats després de la caiguda del govern arran de la sortida de la coalició del Partit Liberal, arrencaran així amb el bloc conservador de la Unió Democristiana/Unió Social Cristiana (CDU/CSU) com a principal favorit per fer-se amb la victòria amb prop del 30% dels vots, seguit per la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha aconseguit durant l'últim any treure rèdit dels problemes i dificultats a les quals s'ha enfrontat el govern d'Olaf Scholz.
El Partit Socialdemòcrata (SPD) arriba d'aquesta manera a la cita amb l'esperança d'aconseguir una remuntada --com ja va passar en els anteriors comicis del 2021, en què els socialdemòcrates van acabar encastellats de manera sorprenent-- però significativament afeblit després d'un mandat que ha passat per moments complicats, especialment referent a la recessió i la invasió russa d'Ucraïna.
A aquest desgast, al qual Scholz mateix ha decidit no fer gaire cas, se suma la crisi d'identitat d'un partit que ha anat endurint la seva visió migratòria sense cedir a les pressions exercides des del bloc conservador encapçalat per Friedrich Merz, que vol mesures més contundents per reduir l'entrada de migrants al territori alemany.
L'últim debat entre les parts, de fet, mostra un possible acostament entre conservadors i socialdemòcrates per donar forma a una futura coalició que deixi fora l'AfD, sempre que el partit de Scholz --que insisteix a respectar el "dret europeu"-- cedeixi en la qüestió migratòria i se sumi a les polítiques impulsades per Merz.
El veterà de la CDU, descrit pel seu entorn com una persona "recta", aspira ara a obtenir els suports suficients per governar Alemanya amb una imatge i un discurs basats en els valors més conservadors de l'històric partit alemany.
Tots dos dirigents continuen apostant, no obstant això, per mantenir el cordó sanitari a la formació d'extrema dreta, que vol treure rèdit de l'augment de la polarització social a Alemanya i aposta per incrementar els controls fronterers i accelerar les deportacions en nom de la "seguretat".
L'augment de la popularitat de l'AfD ha reobert debats sobre qüestions com el passat històric del país, la migració, l'economia i les relacions amb Rússia, al mateix temps que ha fet saltar les alarmes, especialment després de la victòria de l'AfD en les eleccions locals celebrades el 2024 a Turíngia, que es va convertir en el primer estat federat a apostar per la ultradreta des de la Segona Guerra Mundial.
El problema migratori continua sent una de les principals preocupacions per a l'electorat alemany, tal com assenyalen les enquestes, si bé des de Berlín han insistit que la mà d'obra estrangera qualificada continua sent necessària per suplir els forats del mercat laboral a mesura que la població envelleix, una situació que es pot extrapolar a altres països de la Unió Europea.
No obstant això, l'oposició, amb el suport de la ultradreta, s'ha recolzat durant els últims mesos en els atacs perpetrats en sòl alemany per impulsar mesures més dures contra els migrants. El candidat de la CDU ha fet d'aquesta una de les pedres angulars de les seves propostes polítiques en un intent per acaparar els electors situats ideològicament més a la dreta, especialment després de l'atac amb ganivet en què van morir un home i un nen de dos anys a la ciutat d'Aschaffenburg a finals de gener.
Malgrat l'augment de la violència política i l'auge de l'extrema dreta, milers de persones van decidir sortir al carrer a Berlín fa només una setmana per protestar contra els partits més conservadors davant del temor d'una "repetició" dels fets dels anys trenta, quan el dictador Adolf Hitler va arribar al poder.
QÜESTIÓ ECONÒMICA
La crisi econòmica funciona ara com a teló de fons d'aquesta contesa política, si bé el suport als conservadors amb prou feines s'ha mogut a les enquestes des que al novembre del 2024 Scholz va disoldre el Parlament i va convocar les eleccions. En aquest sentit, la candidata de l'AfD, Alice Weidel, que compta amb el suport publicitari del multimilionari nord-americà Elon Musk i es faria amb el 20% dels vots, per davant de l'SPD, que parteix en tercera posició amb setze punts percentuals.
Per darrere se situen els verds i l'esquerra (Die Linke), amb prop del 13% i el 7% de les paperetes, respectivament, segons indiquen les últimes enquestes d'intenció de vot.
Malgrat partir des del primer lloc, tot apunta al fet que la CDU haurà d'enfrontar-se als dubtes de l'electorat, que ha anat retirant el seu suport durant els últims anys després que les primeres enquestes van situar el partit com el clar vencedor. Merz haurà de tendir ponts amb altres partits si vol aconseguir la cancelleria.
Després de dos anys de forta recessió, a causa en part dels problemes patits per la indústria automobilística, que fa front a la forta competència del sector xinès, així com als augments del preu de l'energia, el guanyador de les eleccions de demà haurà de buscar una fórmula que permeti frenar la caiguda del PIB i fomentar les inversions i la contractació de treballadors qualificats.
Tot i que la confiança dels inversors alemanys sembla haver millorat de cara als comicis, el país ha rebutjat augmentar el deute per gastar més en defensa i el president del Banc Federal Alemany (Bundesbank), Joachim Nagel, ha alertat del risc que representen per a l'economia del país els aranzels que pretén imposar l'administració del president dels Estats Units, Donald Trump.
El nou govern alemany haurà de fer front a aquests desafiaments i a una situació sense precedents: haurà de jerarquitzar les seves prioritats en matèria de política exterior ara que els Estats Units sembla amenaçar amb donar l'esquena a Europa, a la qual exigeix arribar al 3% del PIB referent a la despesa en matèria de defensa.
