L'ajustada elecció es podria decidir pel vot dels simpatitzants de l'ultradret Halla-aho, descartat de la segona volta
MADRID, 10 febr. (EUROPA PRESS) -
El conservador Alexander Stubb i el 'verd' Pekka Haavisto es disputen aquest diumenge la Presidncia de Finlndia en una ajustada segona volta en la qual es designar el successor de Sauli Niinisto i es perfilar la futura política exterior del país nrdic amb Rússia com a principal preocupació de tots dos aspirants.
Stubb, que va exercir com a primer ministre durant un breu període entre juny del 2014 i maig del 2015, es va imposar en la primera volta amb un 27,2 per cent dels vots. Després d'ell, l'exministre d'Exteriors Haavisto (2019-2023), va recaptar 836.000 vots, el 25,8 per cent dels suports.
Amb aquests resultats, l'ultradret Jussi Halla-aho, que va quedar en tercer lloc amb un 19 per cent dels vots, va veure frustrades les seves aspiracions de fer-se amb la Presidncia finlandesa, malgrat que durant les últimes setmanes de campanya les enquestes apuntaven a una tendncia positiva.
Tot i que els resultats s'esperen semblants, Stubb ha aconseguit capgirar les enquestes, que fa mesos situaven Haavisto com a favorit i des del mes de novembre concedeixen a l'ex-primer ministre un lleuger avantatge, per per sobre del 50 per cent dels vots necessaris.
Malgrat les diferncies ideolgiques, Stubb i Haavisto comparteixen propostes comunes com la defensa per les relacions amb Europa, el suport a Ucrana com a resposta a la invasió russa --iniciada ja fa gairebé dos anys-- i la necessitat d'adoptar mesures de seguretat davant l'amenaa que representa Rússia.
Tots dos pasos comparteixen més de 1.300 quilmetres de frontera, i les posicions belligerants de Moscou han portat Hlsinki a adoptar mesures drstiques com el tancament temporal de fronteres, més encara després de l'onada de sollicitants d'asil que va acudir als punts fronterers i de la qual Finlndia responsabilitza Rússia.
De fet, la invasió russa d'Ucrana també va provocar un terratrmol en les posicions de diversos pasos europeus que fins avui s'havien mantingut neutrals. És el cas de Finlndia, que juntament amb la vena Sucia, va presentar la seva sollicitud per ingressar a l'Aliana Atlntica.
Hlsinki es va convertir l'abril del 2023 en l'aliat número 31 del bloc atlntic després d'un brevíssim procés de negociacions. Tant Stubb com Haavisto donen suport al fet que Finlndia formi part de l'OTAN, ja que comporta certes garanties de seguretat per al país.
No obstant aix, tots dos difereixen en la manera de cooperar amb l'OTAN. Mentre Stubb dona suport a la idea que Finlndia aculli tropes de l'Aliana Atlntica a territori nacional, Haavisto s'oposa a aquest extrem, per sí que s'obre al fet que el país serveixi per al transport d'armament nuclear.
Les similituds entre tots dos aspirants són tantes que l'equip de l'ultradret Halla-aho han deixat caure que el resultat final de la votació és indiferent perqu tots dos candidats aposten pel mateix. Gran part dels seus més de 600.000 votants es podrien quedar a casa, per la qual cosa els nivells d'abstenció poden ser un factor a tenir en compte.
Entre les principals responsabilitats del president de Finlndia destaquen les funcions de representació en la cimera d'aliats, i també el lideratge de les polítiques diplomtiques i de seguretat. A més, exerceix com a comandant en cap de les forces de Defensa de Finlndia.
El president finlands és triat per sufragi universal directe per a un mandat de sis anys. Després de la reforma electoral del 1994, cap cap d'Estat pot ser triat per dos mandats consecutius, raó per la qual Niinisto no s'ha pogut presentar la reelecció.
S'espera que el mateix diumenge a la nit es donin a conixer els primers resultats de la votació, si bé no ser fins dimecres quan es confirmin definitivament. El prxim cap d'Estat finlands assumir el crrec a partir de l'1 de mar.
