L'auge de posicions ultradretanes se suma a un desinterès ciutadà tant pels actes de commemoració com per la història en si
MADRID, 11 set. (EUROPA PRESS) -
L'11 de setembre del 1973, Xile va veure com queia derrocat el Govern de Salvador Allende de la mà d'un general, Augusto Pinochet, que acabaria instaurant una dictadura de la qual el país sud-americà no es va poder lliurar fins el 1990. Mig segle després, Xile torna a tenir un president d'esquerres, Gabriel Boric, però a peu de carrer la ciutadania sembla cada vegada més aliena a uns temps dictatorials dels quals encara queden herències, com la Constitució.
Pinochet va arribar al poder sota el pretext de "restaurar la institucionalitat nacional infringida", la qual cosa 'de facto' li va permetre fer-se amb tots els poders al capdavant de la junta militar. Fa 50 anys va començar una de les dictadures més duradores del Con Sud, responsable de milers de víctimes i amb un llegat polític que encara és subjacent en certs sectors.
Els sondejos coincideixen a dibuixar una barreja de desconeixement i desinterès per alguns dels episodis més foscos de la història recent de Xile, especialment quan es pregunta als ciutadans pel que va passar en el cop. Amb prou feines un 58 per cent diu saber molt o alguna cosa sobre els fets que van derrocar Allende, malgrat que la dada és del 78 per cent si només es té en compte la gent més gran de 53 anys, segons un recent sondeig de Cerc-Mori.
També s'ha trencat un cert tabú quant a l'examen públic dels fets d'aquell 11 de setembre i, de fet, una de les principals figures polítiques actualment a Xile, amb opcions fins i tot d'arribar a la Presidència, és José Antonio Kast, que ha arribat a referir-se d'aquesta manera al cop: "L'11 de setembre del 1973, Xile va escollir la llibertat i el país que tenim avui és gràcies als homes i dones que es van alçar per impedir la revolució marxista a la nostra terra".
De fet, dos de cada tres xilens continuen donant suport, a dia d'avui, al cop, segons un sondeig de Pulso Ciudadano previ als actes de commemoració que situa Allende com el principal responsable de l'aldarull a ulls de la ciutadania. Així ho pensen prop del 40 per cent dels xilens, mentre que menys del 31 per cent apunten a la cúpula militar, una proporció similar dels que assenyalen els Estats Units i, en particular, la CIA.
CAMPANYA DEL GOVERN
El Govern de Boric ha aprofitat l'aniversari per llançar una bateria de propostes legislatives en matèria de Drets Humans, amb iniciatives que, per exemple, tenen l'objectiu de desclassificar els testimoniatges de la comissió creada el 2003 per documentar els abusos de la dictadura. Segons les últimes actualitzacions d'aquest informe, oficialment l'Estat reconeix prop de 40.000 víctimes entre execucions, detencions, torturats i desapareguts.
Boric, que també aspira a rellançar la recerca de desapareguts, ha carregat en diverses ocasions contra els que intenten suavitzar la figura de Pinochet, "el govern del qual va matar, va torturar, va exiliar i va fer desaparèixer els que pensaven diferent". "Va ser també corrupte i lladre. Covard fins al final, va fer tot el que va estar al seu abast per evadir la justícia", va sentenciar al maig davant les declaracions d'un dirigent de dretes que descrivia Pinochet com un "estadista".
El dictador va morir l'any 2006 en un hospital de Santiago, sense dol oficial en la seva memòria ni tampoc condemnes. La Justícia xilena sí que ha jutjat antics oficials --el Suprem va condemnar a l'agost set militars jubilats pel segrest i homicidi del cantautor Víctor Jara--, però en el cas de Pinochet no va prosperar cap temptativa, malgrat que sí que va arribar a ser detingut a Londres el 2018 per petició del jutge espanyol Baltasar Garzón.
Boric també manté l'objectiu de reformar la Constitució que Xile encara conserva des de l'època de Pinochet, després que els ciutadans van dir 'no' a un primer esborrany. Una nova Convenció Constitucional pot redactar ara un segon text i, en aquesta ocasió, és la dreta --impulsada entre altres líders per Kast-- qui porta la veu cantant, en virtut de les eleccions celebrades al maig.
POLARITZACIÓ POLÍTICA
La polarització a Xile es fa, per tant, evident en la política i també a peu de carrer. De fet, set de cada deu persones entrevistades per Pulso Ciudadano creuen que commemorar el cop d'estat només serveix per dividir els xilens i menys d'un 15 per cent creuen que pot ser una oportunitat per avançar cap a la unitat.
Tampoc no hi ajuda que el 56,5 per cent dels ciutadans directament es mostrin poc o gens interessats en l'esdeveniment, que reunirà a Xile líders internacionals com l'argentí Alberto Fernández, el colombià Gustavo Petro o el mexicà Andrés Manuel López Obrador. Entre els convidats confirmats pel Ministeri d'Exteriors xilè hi figura, a més, l'expresident del Govern espanyol Felipe González.
Boric ha recalcat que el cop d'estat de 1973 "no era inevitable", que "en política sempre hi ha alternatives", i ha apostat per la no repetició. Més del 36 per cent de la població creuen que Xile pot tornar a viure un cop d'estat contra un govern democràtic.
