El rei Abdullah II encarrega al diplomàtic Yafar Hasan formar govern
MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -
El primer ministre de Jordània, Bisher al-Khasawneh, ha presentat la seva dimissió davant del rei Abdullah II després de la celebració de les eleccions legislatives, en les quals va obtenir la victòria el Front d'Acció Islàmica (FAI), braç polític de Germans Musulmans.
En virtut de la Constitució, que determina que és el rei el que nomena el primer ministre, Abdullah II ha emès un decret pel qual accepta la dimissió d'Al-Khasawneh i assigna a Yafar Hasan la formació d'un nou govern, segons ha informat la seva oficina.
"En expressar la meva confiança i orgull en vostè, i la meva estima pels seus esforços en tots els llocs de responsabilitat pública en els quals ha servit amb distinció i sinceritat durant les últimes tres dècades, espero que dugui a terme la seva missió amb determinació", ha subratllat en el decret.
Hasan és l'actual cap de gabinet del monarca jordà des del 2018. Anteriorment, havia ocupat el càrrec de viceprimer ministre d'Afers Econòmics. Així mateix, va ser encarregat de negocis a Washington entre el 2001 i el 2006 i va estar al capdavant de la missió de Jordània davant l'ONU a Ginebra entre el 1995 i el 1999.
El monarca també ha emès un altre decret per nomenar l'empresari i polític Ala Batainé, que va ocupar la cartera d'Energia entre el 2012 i el 2013, com el seu cap de gabinet en substitució de Hasan. És gendre del príncep jordà Hasan bin Talal.
La presidenta del Comitè del Districte Electoral General de Jordània, Fidaa al-Hamud, va anunciar dimecres la victòria del FAI després d'aconseguir 31 escons, amb uns 460.000 vots, molt per davant de la segona força, Al-Mithaq, amb 93.680 vots i tres seients.
En tercera posició va quedar el Partit Nacional Islàmic, amb 87.519 paperetes i tres escons, seguit del Partit Irada, que va recaptar 75.121 vots i tres escons. La participació en els comicis es va situar entorn del 32 per cent amb 250.000 vots més que en les anteriors eleccions.
Aquesta va ser primera votació per a la composició del Parlament després de la remodelació de la llei electoral aprovada el 2022 en el marc d'un procés de reforma per augmentar la representació política que també va derivar en un augment de les competències del rei.
Les eleccions van tenir lloc, a més, enmig de la crisi a Pròxim Orient arran de l'ofensiva militar llançada per Israel contra la Franja de Gaza després dels atacs perpetrats el 7 d'octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) i altres faccions palestines.
