Actualitzat 19/04/2025 11:36

Els EUA i l'Iran comencen a Roma la segona ronda de converses sobre el programa nuclear de Teheran

Archivo - L'enviat especial dels EUA per al Pròxim Orient, Steve Witkoff
Europa Press/Contacto/Chris Kleponis - Archivo

MADRID 19 abr. (EUROPA PRESS) -

Les delegacions dels EUA i l'Iran ja estan enllestint l'inici a Roma aquest dissabte al migdia de la segona ronda de converses indirectes sobre el programa nuclear de la república islàmica, una setmana després de l'obertura a Masqat (Oman) del diàleg entre Teheran i l'administració Trump després de set anys de silenci.

Com ja va passar a la capital omanita, les delegacions seran dirigides pel ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araghchi, i l'enviat especial per al Pròxim Orient, Steve Witkoff. I, igual que a Masqat, no es veuran les cares durant la reunió: el ministre d'Exteriors d'Oman, Badr al-Busaidi, exercirà d'engranatge entre les dues sales on es trobaran les respectives delegacions.

El format indirecte és una condició inapel·lable de l'Iran per al desenvolupament de les converses encara que cal destacar que Araghchi i Witkoff es van trobar durant uns moments, de manera informal, al final de la primera ronda la setmana passada, va fer saber la mediació omanita.

Encara que totes dues parts van sortir de Masqat amb una bona impressió, el ministre Araghchi lamentava ahir des de Moscou que els EUA mostra una posició "contradictòria i inconsistent", si bé va assegurar que acudirà a Roma amb una actitud "fermament compromesa" amb vista a una solució.

"El significat d'aquests missatges i els objectius que persegueixen és cosa seva. Des de la nostra perspectiva, el que importa és el que es diu a la taula de negociació, i aquest és el punt de referència", ha manifestat en uns comentaris recollits per l'agència semioficial iraniana Mehr aquest divendres, mentre els EUA desencadenaven un bombardeig contra els rebels houthis del Iemen, aliats de Teheran, sobre el port de Ras Issa. Segons els houthis, l'atac va matar almenys 80 persones. Un portaveu del Govern iranià va descriure els bombardejos com una "barbaritat".

Aquestes converses són les primeres d'aquest caire des que la primera administració de Donald Trump va decidir abandonar unilateralment el 2018 l'anomenat Pla d'Acció Integral Conjunt, històric acord nuclear signat tres anys abans entre Teheran i les potències mundials (tots els membres del Consell de Seguretat de l'ONU, Rússia inclosa, més Alemanya i la Unió Europea).

L'acord comprometia l'Iran a garantir la naturalesa pacífica del seu programa a canvi de la retirada de sancions i, per tant, la seva reincorporació als mercats internacionals.

Trump va acabar marxant de l'acord, un assoliment del seu predecessor, Barack Obama, després d'assegurar que el pacte no obtenia resultats i que l'Iran estava a punt d'aconseguir una arma nuclear, malgrat els constants desmentits de Teheran.

Des d'aleshores, l'Iran s'ha distanciat cada cop més dels compromisos adquirits amb l'agència nuclear de les Nacions Unides, l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica. El novembre de l'any passat, i en resposta a una resolució condemnatòria de l'OIEA referent a això, l'Iran va anunciar l'activació "un nombre substancial" de noves centrifugadores avançades d'enriquiment d'urani després de condemnar l'amonestació com "polititzada" i "destructiva".

Contador