Els conservadors han perdut en uns mesos el capital polític assolit amb el descontentament general cap a Justin Trudeau
MADRID, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
El Canadà celebra aquest dilluns unes eleccions marcades per la caiguda del primer ministre, Justin Trudeau, però especialment per l'hostilitat del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha parlat diverses vegades de convertir el seu veí del nord en l'estat número 51, trencant així amb desenes de dècades de relacions cordials entre els dos colossos del continent.
L'abrupte retorn de Trump a la Casa Blanca amb constants atacs a Trudeau i la sobirania del Canadà, sumat a la imposició indiscriminada d'aranzels, ha enrarit les relacions amb els canadencs, que ja la setmana passada van acudir en massa a votar de manera anticipada, i van batre els registres del 2021.
Més de set milions de persones han votat de manera anticipada, un 25% més que en les passades eleccions, amb el vot per correu també millors xifres. Un entusiasme per les urnes pel qual el primer ministre Mark Carney intentarà continuar al capdavant del govern, després d'assumir el càrrec al març, dos mesos després que Trudeau va sortir i va deixar els liberals contra les cordes.
El principal escull el representa el líder conservador Pierre Poilievre, un vell conegut de la classe política canadenca, en comparació de la curta carrera de Carney en aquest combat. No obstant això, ha anat minvant el capital polític que un dia el va posar clarament al capdavant de les enquestes, quan es rumiava la sortida d'un Trudeau acuitat per les crítiques després de gairebé una dècada com a primer ministre.
La guerra aranzelària desencadenada per Trump ha canviat completament la dinàmica amb la qual es va topar Carney en acabar d'assumir el control del govern i convocar eleccions anticipades amb prou feines uns dies després.
A Poilievre se li ha retret, fins i tot des del seu espectre polític, estar en algunes qüestions en massa sintonia amb el president Trump, que des que ha tornat a Washington no ha perdut oportunitat de qüestionar la sobirania del Canadà com a estat independent i acusar els seus veïns del nord d'ingrats.
Això i la seva gestió de la crisi ha beneficiat Carney, a qui no sembla estar afectant els intents conservadors per relacionar-lo amb Trudeau. El primer ministre se situa ara cinc punts per davant de Poilievre, i no es descarta tampoc que arribi a superar àmpliament la majoria absoluta que atorguen 172 escons del parlament, segons una última enquesta de CBC, la televisió pública canadenca.
En cas que s'aconseguís aquesta majoria parlamentària, el partit més votat ha de buscar el que es coneix com a 'acord de confiança i subministrament', una sort d'aliança informal --que no una coalició--, a través de la qual aconsegueix el vistiplau d'aquesta formació per aprovar lleis, si bé en legislacions clau, com els pressupostos del govern, el marge de maniobra és més petit.
ASSUMPTES DE CAMPANYA
A més de l'amenaça que suposa aquest segon mandat de Trump, la societat canadenca coincideix a assenyalar com a grans desafiaments per al govern que surti de les urnes l'alt cost de vida, els preus inaccessibles de l'habitatge, o una sobirania energètica que redueixi el consum del petroli nord-americà, si bé això obrirà ben segur noves vies de conflicte amb les comunitats indígenes.
Poilievre ha intentat aprofitar aquest descontentament deixat per gairebé una dècada de Trudeau al capdavant del Canadà i ha promès reduir la burocràcia i tallar la despesa, a parer seu, excessiva del govern durant aquests anys.
Per contra, Carney ha afirmat que el Canadà es troba en una sort de cruïlla existencial a causa de les amenaces que arriben des de Washington i ha destacat el seu partit com l'únic capaç de fer front a Donald Trump, amb qui seurà a negociar, ha dit, la setmana després de les eleccions.
Carney ha promès que en aquestes converses el Canadà no posarà en qüestió la seva cultura i senyals d'identitat, ni el valor d'alguns dels seus sectors fonamentals, com el làctic, cap al qual ha apuntat Trump.
Els Estats Units han imposat aranzels del 25% a l'acer i a l'alumini canadencs i als productes no inclosos en l'acord de lliure comerç que mantenen amb Mèxic, així com uns altres del 10% al petroli i al gas.
El Canadà, que manté la major part de comerç amb els Estats Units, ha vist com aquests aranzels han afectat greument alguns sectors de la seva economia, com la indústria automotriu, en què s'han produït milers d'acomiadaments. En resposta, ha imposat aranzels recíprocs a les importacions del seu veí.
Així i tot, després de nombroses negociacions, amb amenaces des d'un costat i l'altre incloses, Carney va aconseguir que el Canadà fos un dels països menys afectats pels aranzels indiscriminats de Trump.
Aquestes seran les primeres eleccions sota el cens del 2021, amb fins a 343 escons en joc, cinc més que fins ara. Inspirat en el model britànic, el Canadà no vota directament pel primer ministre, sinó els diputats de la Cambra dels Comuns pel seu districte o circumscripció. El partit amb més escons és convidat a formar govern i el seu líder a posar-se al capdavant.
