L'ex-primer ministre Alexander Stubb i l'ex-ministre d'Exteriors Pekka Haavisto es podrien disputar la Presidència
L'ultranacionalista Jussi Halla-aho guanya terreny en les últimes enquestes gràcies al vot jove
MADRID, 27 gen. (EUROPA PRESS) -
La població finlandesa està cridada aquest diumenge a les urnes per votar en unes eleccions presidencials en les quals no participa l'actual cap d'Estat, Sauli Niinisto, després de superar el límit de mandats i que acabaran per marcar un canvi de rumb al país nòrdic després l'ingrés a l'OTAN l'abril de l'any passat.
El president de Finlàndia, encarregat de dirigir les polítiques d'exteriors i de seguretat, també exerceix com a comandant en cap de les forces de defensa de Finlàndia. En el context de la guerra a l'est d'Europa, el nou cap d'Estat s'enfrontarà a un context anòmal per al país nòrdic.
Amb l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Finlàndia va iniciar el camí cap a l'adhesió a l'Aliança Atlàntica i va abandonar una històrica neutralitat a nivell internacional que havia portat la nació a no decantar-se ni per Rússia ni pel bloc dels aliats.
Malgrat que Finlàndia va rebre des de gairebé el primer moment el vistiplau de la immensa majoria de membres de l'OTAN, Turquia i Hongria van posar traves al seu ingrés al bloc, si bé aquesta negativa tenia més a veure amb Suècia, que en un inici va ser el seu company de viatge però finalment van separar camins perquè a l'abril Hèlsinki es convertís en l'aliat 31.
Entre els principals candidats a la Presidència destaca per sobre de la resta Alexander Stubb, candidat del governamental Partit Coalició Nacional i conegut per les seves posicions proeuropees. Stubb va exercir breument com a primer ministre entre juny del 2014 i maig del 2015 i després va ocupar el Ministeri de Finances també per poc més d'un any.
Anteriorment, va ser diputat del Parlament Europeu (2004-2009) i a continuació va liderar la diplomàcia finlandesa. Les enquestes situen Stubb com un dels principals favorits per succeir Niinisto, si bé és cert que no ha sortit ben parat dels últims debats i la seva popularitat s'ha vist ressentida.
Juntament amb l'ex-primer ministre Stubb també es perfila com a favorit Pekka Haavisto, membre dels Verds, tot i que es presenta com a candidat independent. Va iniciar la seva carrera parlamentària el 1987 fins el 1995, quan va abandonar la política nacional durant un llarg període de dotze anys per tornar el 2007.
El també exdiplomàtic de les Nacions Unides ja es va presentar a les presidencials el 2012 i 2018, en les quals, en totes dues ocasions, va quedar en segon lloc després de Niinisto. En cas de triomfar en els comicis de diumenge, es convertiria en el primer president finlandès obertament homosexual.
Haavisto destaca per haver exercit el càrrec de ministre d'Exteriors des del 2019 fins al 2023, període en el qual es va arribar a enfrontar a una moció de confiança per la polèmica repatriació de familiars finlandesos de combatents de l'Estat Islàmic del camp de refugiats d'Al-Hawl, a Síria.
Si bé Stubb i Haavisto es perfilaven en un inici com els dos principals candidats a succeir Niinisto, el líder ultranacionalista Jussi Halla-aho ha sabut aprofitar la baixada de popularitat dels seus rivals per situar-se ara com una alternativa més que factible.
Considerat com una de les principals figures del Partit dels Finlandesos, exerceix des del passat mes de juny la Presidència del Parlament. Halla-aho defensa posicions obertament contràries a la Unió Europea i contra la immigració. Uns comentaris racistes li van valer una multa del Tribunal Suprem finlandès el 2012.
LA RESTA D'ASPIRANTS
En principi, d'acord amb les enquestes, el successor de Niinisto hauria de sortir d'aquesta terna d'aspirants, que destaquen entre els nou candidats que es presenten als comicis.
Entre la resta de candidatures hi ha la del director de l'Institut Finlandès d'Afers Internacionals, Mika Aaltola, que es presenta com a independent després de guanyar notorietat per les seves anàlisis de la guerra d'Ucraïna. Aposta per un augment del pressupost en defensa i proposa que Finlàndia emmagatzemi armes nord-americanes amb finalitats estratègiques.
La líder d'Aliança d'Esquerra, Li Andersson, també podria sorprendre gràcies a la popularitat que es va cultivar durant la seva marxa com a ministra del gabinet de l'exprimera ministra Sanna Marin. Els democristians, per la seva banda, presenten Sari Essayah, actual ministra d'Agricultura i antiga candidata el 2012, quan amb prou feines va aconseguir un 2,5 per cent dels vots.
D'altra banda, la injuriada socialdemocràcia finlandesa presenta Jutta Urpilainen com a aspirant a la Prefectura d'Estat. El Partit Socialdemòcrata va aconseguir governar el país durant el mandat de Marin, si bé en les últimes eleccions locals del 2019 es va veure superat pel Partit de Coalició Nacional, i en les últimes parlametàries va quedar en tercer lloc per darrere fins i tot de la ultradreta.
Els dos candidats restants són el governador del Banc de Finlàndia i candidat independent, tot i que amb suport del Partit del Centre, Olli Rehn; i l'empresari i fundador del Moviment Ara, Harry Harkimo, que destaca per les seves posicions liberals i centrades en l'individu per sobre de l'Estat.
Els col·legis electorals obriran diumenge a les 9.00 hores i tancaran a les 20.00, si bé s'estima que el vot per correu pugui superar el 50 per cent dels vots totals emesos, com ja va passar el 2018. Tot i que es puguin conèixer resultats anticipats poc després del tancament d'urnes, no està previst un resultat oficial fins dimarts.
Si algun dels aspirants aconsegueix reunir més de la meitat dels vots, podrà succeir Niinisto a partir de l'1 de febrer. Si, per contra, cap candidat arriba al llindar de la majoria absoluta, se celebrarà una segona ronda l'11 de febrer, i la presa de possessió es passaria a celebrar principis de maig.
